Memòria 2015 - 2019

Transparència - Memòria 2015 | 2019

Transparència

Imatge d'impacte

L'Agència de Transparència es va crear el juliol de 2015 amb l'objectiu d'implantar una administració sustentada en la transparència, la participació, la informació, la rendició de comptes a la ciutadania i el bon govern. Un any més tard, va constituir un Consell Assessor en Transparència Metropolitana, format per experts i acadèmics, que celebra debats i formula propostes i criteris no vinculants en relació amb les actuacions assignades a l'Agència de Transparència.

El mateix any 2016, comptant amb la col·laboració de diversos directius de l'AMB i experts externs, va impulsar l'elaboració d'unes bases del Pla Estratègic de Transparència Metropolitana, alhora que tirava endavant un programa de subvencions als ajuntaments metropolitans i, en seguiment del que indica el Pla d'actuació metropolità (PAM), establia mecanismes de coordinació i col·laboració amb altres institucions, especialment amb les entitats de supervisió i garantia: Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).

També va desenvolupar la cooperació supralocal mitjançant una xarxa de relacions amb representants d'altres administracions i organismes que vetllen per la transparència. Amb la voluntat de coordinar i impulsar les bones pràctiques en l'àmbit europeu i internacional, va promoure diversos programes d'intercanvi d'experiències, coneixements i bones pràctiques, com ara el Programa Lorenzetti, una iniciativa de cooperació internacional entre Bogotà, Mont-real, París i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Des de la seva creació, l'Agència de Transparència va participar en congressos, conferències i jornades i va obrir el Portal de Transparència de l'AMB, integrat en el seu web corporatiu i plenament interoperable amb el Portal de Transparència de Catalunya. Va impulsar, a més, la creació d'un Codi Ètic i de Conducta per als alts càrrecs i directius de l'AMB i, en relació al registre de grups d'interès previst pel PAM, va desenvolupar el programa SERGI, una aplicació del seguiment de les relacions amb grups d'interès d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, que obliga a fer públiques les agendes dels alts càrrecs i personal directiu de les administracions.

Durant aquest mandat, l'Agència de Transparència va assumir la promoció de la igualtat de gènere a l'AMB i va impulsar el Programa Demèter com a instrument per incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de transparència i en els projectes d'innovació en el bon govern. També va establir instruments metodològics d'informació i formació per a la promoció del bon govern i el govern obert, com l'Aula de Transparència, un programa de formació continuada que ha dut a terme jornades de formació, seminaris internacionals i diàlegs de transparència. Altres mesures van ser la publicació de Lux Barcelona, la revista de transparència metropolitana, i la promoció de la recerca i la formació permanent en transparència, dret d'accés i bon govern com a model metropolità de governança mitjançant l'impuls d'una nova línia de subvencions per a la recerca.
  • Creació i desplegament de l'Agència de Transparència
    • Funcions i estructura de l'Agència de Transparència
      L'Agència de Transparència, creada el juliol de 2015, és l'òrgan de servei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les seves entitats vinculades i prestadores de serveis que té com a objecte principal implantar una administració sustentada en la transparència, la participació, la informació, la rendició de comptes a la ciutadania i el bon govern, tot fomentant la reflexió crítica sobre les polítiques públiques i generant canvis en els processos de planificació i intervenció. 


      L'equip permanent de l'Agència de Transparència coordina el desplegament de les obligacions en matèria de transparència que preceptua la legislació, mitjançant la col·laboració amb les diferents àrees de govern de l'AMB, serveis, entitats vinculades i prestadors de serveis.

      Per facilitar aquesta missió, des de la creació de l'Agència s'ha anat sol·licitant als responsables de tots els àmbits la designació d'una persona referent, anomenada enllaç de transparència, per formar una xarxa interna de col·laboradors que actualment està integrada per més de 40 persones.

      Conèixer l'Agència de Transparència
      Els nostres principis
    • Pressupost
      Gràfic Evolució del pressupost de l'Agència de Transparència (2016-2019)

      D'acord amb el context de desplegament de l'Agència de Transparència, en els tres primers exercicis pressupostaris des de la creació d'aquest òrgan s'ha incrementat sensiblement el seu pressupost, en coherència amb l'increment d'estructura, l'assumpció de les funcions assignades i la implementació dels programes. En l'exercici 2019, segons directrius de serveis generals, el pressupost s'ha estabilitzat i les partides no finalistes s'han reduït un 10%, d'acord amb el criteri general aplicat en el conjunt de l'AMB.
    • Consell Assessor de Transparència Metropolitana
      D'acord amb les funcions assignades en el Decret de Presidència, de 15 de gener de 2016, de creació del Consell Assessor de Transparència Metropolitana i amb els objectius previstos en el punt 5.1.2.1 del Pla d'actuació metropolità (PAM).

      El Consell Assessor de Transparència Metropolitana celebra debats, formula propostes i criteris no vinculants en relació amb les actuacions assignades a l'Agència de Transparència i està format pels experts i acadèmics que es detallen a continuació: Josep Maria Vallès Casadevall, Victòria Camps Cervera, Tomàs Font Llovet, Carme Ballbé Mallol, Manel Camós Grau, Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Carme Ribas Seix i Mercè Barceló Serramalera. Durant aquest mandat, aquest òrgan ha celebrat reunions cada dos mesos. 

      Consell Assessor i trajectòria dels seus membres
    • Pla estratègic de transparència metropolitana
      En aplicació de l'actuació del PAM 5.1.2.2., durant l'any 2016 l'Agència de Transparència va impulsar l'elaboració d'unes bases del Pla estratègic de transparència metropolitana, que va comptar amb la col·laboració de diversos directius de l'AMB i experts externs.

      Les bases del Pla estratègic es van presentar a la reunió del Consell de Direcció del 28 de novembre del 2016. L'aprovació del Pla estratègic se situava al final del mandat amb un horitzó temporal de llarg termini que abordava la fase d'estabilització i consolidació de la transparència i el bon govern una vegada superada la fase inicial de desplegament d'aquesta política pública. El seguiment de la implementació de les eines de planificació es realitza a través dels informes anuals sobre l'estat d'execució del Pla d'actuació metropolità 2015-2019.
    • Instruccions i recomanacions
      En el punt 5.1.2.9, el Pla d'actuació metropolità estableix una actuació consistent en la potenciació dels principis del bon govern en l'àmbit dels serveis d'interès general i universal en coordinació amb bones pràctiques a l'àmbit europeu. 

      Les recomanacions ajuden a interpretar, a donar pautes i aclarir la legislació de transparència des d'un punt de vista aplicat a l'administració metropolitana. Tot i que no estableixen una obligació jurídica als destinataris, la seva naturalesa suggestiva i esclaridora indica quin és el procediment apropiat, amb la finalitat de prevenir possibles situacions d'opacitat o risc derivades de males pràctiques.

      Durant el mandat 2015-2019, l'Agència de Transparència ha emès onze documents d'aquest tipus sobre diferents aspectes.

      Les instruccions són actes administratius adoptats pels òrgans competents que obliguen a ser acomplerts pels seus destinataris al si de l'AMB. En algun cas, l'origen de la instrucció ha estat una recomanació prèvia, i el seu contingut, que inicialment havia estat un suggeriment qualificat d'actuació, esdevé de compliment obligatori. Durant aquest mandat, s'ha emès una circular i dues instruccions.

      Recomanacions
      Instruccions i circulars
    • Codi ètic i de conducta
      L'Agència de Transparència ha impulsat la creació d'un Codi ètic per als alts càrrecs i directius de l'AMB en el mandat 2015-2019, d'acord amb l'actuació 5.1.1.3. prevista en el Pla d'actuació metropolità. 

      El Codi es configura com un instrument d'autoregulació que obliga mitjançant la subscripció del compromís d'adhesió individualitzat i, tot i no ser normatiu, està vinculat al règim sancionador de la Llei 19/2014 (títol VII). S'adreça a tots els càrrecs representatius, tots els membres del Consell Metropolità, els alts càrrecs i directius de l'AMB (gerent, directors i directores d'Àrea i directors i directores de serveis) i de les seves entitats vinculades que tenen una posició anàloga. Per aquest motiu, als efectes de l'aplicació del Codi, des de l'Agència de Transparència es va fer un esforç en la identificació dels alts càrrecs segons la informació de cada entitat.

      El desplegament del Codi ètic de l'AMB s'ha desenvolupat en tres fases:

      • Fase 1: Elaboració i aprovació del Codi ètic i de conducta per als alts càrrecs i les entitats vinculades de l'AMB, en col·laboració amb el Consell Assessor de Transparència i a través d'un procés participatiu en el qual van participar càrrecs directius amb diferents perfils i treballadors/es de l'AMB (juny de 2016-juliol de 2017).
      • Fase 2: Adhesió al Codi ètic i de conducta per als alts càrrecs i les entitats vinculades de l'AMB i tramesa de qüestionaris per a la prevenció de conflictes d'interessos (maig i juny de 2018).
      • Fase 3: Implementació del Codi ètic i de conducta per als alts càrrecs i les entitats vinculades de l'AMB (juliol de 2018 fins a l'actualitat).
      La següent taula mostra el nombre total de càrrecs que s'han adherit al Codi ètic i de conducta segons l'entitat de referència:

      Nombre de càrrecs de l'AMB i de les entitats vinculades que s'han adherit al Codi Ètic segons entitat de referència*

      Entitat Signants No signants
      Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 12 22
      Consell Metropolità 59 33
      Institut Metropolità del Taxi (IMET) 8 2
      Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) 6 0
      Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) 36 7
      AMB Informació i Serveis SA 0 2
      Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) 11 4
      Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 24 23
      Consorci Besòs Tordera 3 8
      Consorci Ecoparc 4 7 9
      Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CMH)
      TOTAL 166 110
      (*) Aquestes dades expressen el nombre total de càrrecs obligats pel Codi Ètic. En ocasions diversos càrrecs estan ostentats per una mateixa persona.

      Codi ètic i de conducta
    • Conflictes d'interessos: qüestionaris i gestió
      L'Agència de Transparència té la missió de vetllar per l'aplicació del Codi. Aquest mandat porta implícit el fet de detectar i gestionar els conflictes d'interessos que s'esdevinguin durant l'exercici de les potestats públiques dels alts càrrecs i personal directiu de l'AMB i entitats vinculades.

      La tramesa dels qüestionaris de conflictes d'interessos es va dur a terme entre els mesos de maig i juny de 2017. Un cop rebuts, es durà a terme una anàlisi exhaustiva dels possibles conflictes d'interessos i s'emprendran les mesures de gestió que es considerin idònies per tal de minimitzar els riscos que eventualment puguin existir.

      Addicionalment, l'Agència de Transparència dona suport als destinataris del Codi en tant que està a la seva disposició per a qualsevol aclariment, dubte interpretatiu o assessorament ètic en relació amb l'aplicació dels preceptes del Codi. Aquesta via d'assessorament, que no deixa de ser una via de gestió dels conflictes d'interès, es troba en vies d'explotació. 

      D'altra banda, una bona gestió dels conflictes d'interessos passa necessàriament per la formació i sensibilització que l'Agència de Transparència ofereix. En aquest sentit, al llarg del mandat s'han dut a terme un seguit de sessions de formació específica que a continuació es detallen. Val a dir que en l'apartat "Formació continuada i sensibilització" d'aquesta memòria s'explica amb exhaustivitat el contingut d'aquestes sessions:

      • El codi ètic d'alts càrrecs a l'AMB [20 de juliol de 2016].
      • El lideratge ètic i la importància del Codi ètic i de conducta [22 de novembre de 2028].
      • El Codi ètic a l'AMB i les entitats vinculades. [29 de març de 2019 ]
    • Registre de grups d'interès
      El Pla d'actuació metropolità preveu, en l'actuació 5.1.1.4, la creació del Registre de grups d'interès. El programa anomenat SERGI és una aplicació del seguiment de les relacions amb grups d'interès que respon al mandat de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, segons el qual s'han de fer públiques les agendes dels alts càrrecs i personal directiu de les administracions, en aquest cas, locals, als efectes de la publicitat del Registre de grups d'interès. Concretament, l'article 55.1.c) de la Llei preveu com a principi ètic i regla de conducta la transparència de les activitats oficials, dels actes i decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats i de l'agenda oficial als efectes de publicitat del Registre de grups d'interès.

      Addicionalment, el Codi ètic de conducta per als alts càrrecs de l'AMB i entitats vinculades estableix al punt 2.3 que s'ha de donar compte de l'agenda pública en relació amb els grups d'interès. I concreta: l'agenda dels alts càrrecs en la seva interacció amb els grups d'interès en el sistema de seguiment que implementi l'Agència de Transparència, per fer efectiva la rendició de comptes en la seva tasca.

      Atesos ambdós mandats i a la vista de les competències que s'atribueixen a l'Agència de Transparència, en el Decret de presidència de 14/12/2015, es va iniciar el programa SERGI durant el mes d'abril de 2017. Les actuacions en matèria del registre de grups d'interès s'han desenvolupat mitjançant les tres fases següents:

      • Fase 1: Adhesió de l'AMB al Registre de grups d'interès de Catalunya
      El 28 de febrer de 2017, el Consell Metropolità va acordar l'adhesió de l'AMB al Registre de grups d'interès de Catalunya, creat i regulat pel Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, sense perjudici de les potestats de seguiment, fiscalització, control i sanció que corresponen a l'Agència de Transparència.

      • Fase 2: Instrucció per al seguiment, la fiscalització i el control de les relacions amb grups d'interès
      La instrucció, aprovada mitjançant Decret de presidència el 24/05/2018, preveu que és de compliment obligat per als càrrecs electes amb responsabilitat executiva (presidència, vicepresidència executiva, vicepresidents d'àrea) i per a la resta d'alts càrrecs, directors d'àrea i directors de serveis de l'Àrea Metropolitana fer pública la seva agenda oficial en relació amb els grups d'interès. El seguiment d'aquesta informació serà efectuat per l'Agència de Transparència de l'AMB i la informació que en resulti es farà pública al Portal de Transparència de l'AMB amb garantia de protecció de dades personals i serà objecte d'actualització periòdica.

      • Fase 3: Aplicació de seguiment de les relacions amb grups d'interès
      L'aplicació de seguiment de les relacions amb grups d'interès és una eina informàtica per inscriure les reunions dels alts càrrecs i directius de l'AMB i de les seves entitats vinculades amb persones, empreses, organitzacions o entitats que es puguin considerar grups d'interès. Mitjançant aquest instrument, l'Agència de Transparència revisa i valida la informació introduïda i en gestiona la publicació al Portal de transparència. Com a elements de suport, s'ha creat un manual d'ús que facilita la gestió de l'aplicació i s'han dut a terme diferents sessions de presentació davant d'algunes entitats. 

      • Presentació a la Comissió Executiva de l'AMB [15 de maig de 2018]
      • Diàleg de transparència amb els enllaços de transparència [6 de juny de 2018]
      • Presentació al Comitè Directiu de l'AMB [18 de juny de 2018]
      • Presentació a l'Oficina Antifrau de Catalunya [18 de juliol de 2018]
      • Presentació a l'Ajuntament de Barcelona [12 de desembre de 2018 ]
      Registre de grups d'interès
    • Programa Demèter: transparència en l'equitat de gènere
      L'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és responsable de coordinar les accions i iniciatives orientades a impulsar la transparència, facilitar el dret d'accés a la informació i promoure la innovació amb el bon govern.

      En aquest marc, l'Agència de Transparència va assumir la promoció de la igualtat de gènere a l'AMB com un dels eixos d'actuació prioritaris en matèria d'innovació en el bon govern. A aquest efecte, va impulsar el Programa Demèter com a instrument per incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de transparència i en els projectes d'innovació en el bon govern per contribuir a assolir l'equilibri i la coresponsabilitat entre dones i homes.

      D'aquesta manera, el 28 de novembre de 2017 el Consell Metropolità de l'AMB es va considerar assabentat del Decret de presidència emès el 22 de novembre de 2017, pel qual es va aprovar la implementació a l'Àrea Metropolitana i als seus organismes dependents de les propostes contingudes al Programa Demèter per a la transparència en l'equitat de gènere i es van subscriure els compromisos inherents continguts en el document d'adhesió.

      Actualment s'han adherit al Programa 18 ajuntaments metropolitans i quatre entitats vinculades.

      Entre els objectius del programa hi figuren:

      • Incorporar la dimensió de gènere en totes les dades, fomentar-ne la transparència en la visualització i l'accés a les dades i reforçar els principis de legalitat, equitat i promoció de la igualtat.
      • Fomentar el diagnòstic dels factors que estan resultant un obstacle en la igualtat en l'accés de les dones als càrrecs directius, mitjançant l'aplicació de metodologia del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Guia pràctica de diagnosi d'igualtat de dones i homes a empreses i organitzacions).
      • Publicar i difondre els resultats del diagnòstic sobre la igualtat entre dones i homes.
      • Elaborar instruments i impulsar la formació per a la promoció continuada de la igualtat d'oportunitats.
      • Establir mesures efectives de protecció davant l'assetjament sexual i per raó de sexe.
      • Impulsar condicions especials d'execució en la contractació pública relatives a la promoció de la igualtat efectiva i de preferència en l'adjudicació de contractes en determinades circumstàncies per a les empreses licitadores que disposin de mesures en aquest sentit.
      • Avaluar l'impacte en la igualtat de gènere en l'àmbit metropolità.
      En el marc del programa Demèter, el 23 de novembre de 2018, en la sessió del diàleg de transparència sobre lideratge femení, que es va dur a terme a l'Agència de Transparència, es va crear la primera reunió del grup de treball Demèter: Equitat i bon govern metropolità entre dones directives i amb càrrecs de comandament de l'AMB i de les seves entitats vinculades, per tractar la igualtat de dones i homes, prevenir i actuar davant de l'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, també laboral, i avançar cap a un canvi de la cultura organitzativa per aconseguir-ho.

      Durant el primer trimestre de l'exercici 2019 s'han celebrat reunions del grup de treball Demèter: Equitat i bon govern metropolità, que conclouran amb un document. Des de l'aula i els diàlegs de Transparència de l'Agència de Transparència s'han dut a terme jornades específiques sobre l'equitat de gènere com a eix de bon govern i el programa Demèter.

      Programa Demèter
  • Cooperació institucional
    • Programa de subvencions als ajuntaments metropolitans
      Amb caràcter previ a l'establiment d'un programa de cooperació amb els ajuntaments metropolitans per a la implementació d'actuacions en l'àmbit de la transparència, es va endegar un programa pilot en sis municipis de petites dimensions, amb necessitats especials en l'àmbit socioeconòmic i representació plural de tot l'espectre polític metropolità. L'objectiu del programa era detectar quins eren els àmbits i les necessitats prioritàries per tal de definir les futures convocatòries en concurrència competitiva. La dotació va ser d'un total de 36.000 euros, repartits de forma proporcional per a cada ajuntament, és a dir, 6.000 euros per a cada projecte d'iniciativa municipal.

      La segona convocatòria de subvencions per a ajuntaments es va dur a terme en el marc del Pla estratègic de subvencions 2017-2018. L'experiència prèvia del programa pilot va resultar molt profitosa per a la determinació dels àmbits d'actuació preferent que calia fomentar i reforçar prioritàriament.

      La dotació total per a aquest programa va ser de 280.000 euros, repartits a parts iguals entre les anualitats 2017 i 2018, entre els 19 projectes seleccionats, d'un total de 29, d'acord amb els criteris establerts a les bases i la convocatòria. Això va suposar que quedessin sense atendre peticions per un import aproximat de 155.000 euros.

      L'experiència assolida en el programa d'impuls a la transparència 2017-2018, adreçada als ajuntaments metropolitans, va posar de manifest la insuficiència de mitjans pel volum i la qualitat dels projectes presentats. Per aquest motiu es va llançar una nova convocatòria en el període 2018-2019, en concurrència competitiva, amb una dotació econòmica total de 340.000 euros, que es van repartir entre els 23 projectes presentats, de forma proporcional a la puntuació obtinguda.

      La Taula 1 mostra l'ampliació progressiva del programa de subvencions per als ajuntaments metropolitans i un resum del nombre de projectes subvencionats i la dotació econòmica en el període 2016-2019. 

      Programes de subvencions Núm. Projectes Dotació total (en €)
      Programa pilot 2016 6 36.000
      Convocatòria 2017-2018 19 280.000
      Convocatòria 2018-2019 23 340.000
      TOTAL (període 2016-2019) 48 656.000

      Convocatòria i adjudicacions de subvencions 2017-2018
      Convocatòria i adjudicacions de subvencions 2018-2019
    • Col·laboració amb els òrgans de supervisió i garantia
      El Pla d'actuació metropolità promou la coordinació i col·laboració amb altres institucions a través de l'actuació 5.1.1.6, en l'àmbit de la transparència, especialment amb les entitats de supervisió i garantia: Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (d'ara endavant, GAIP), l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (d'ara endavant, APDCAT) i l'Oficina Antifrau de Catalunya (d'ara endavant, OAC).

      Des de 2016, set peticions d'accés a informació pública gestionades per l'Agència de Transparència han estat objecte de reclamació davant la GAIP per part de les persones sol·licitants, per la seva disconformitat amb la denegació d'accés o l'accés donat. La resolució d'aquestes peticions ha sigut la següent: tres s'han estimat en una resolució única, ja que es tractava de peticions idèntiques (dues estan judicialitzades); dues han estat desestimades per la GAIP, i dues estan pendents de ser resoltes.

      L'Agència també ha intervingut en el seguiment de dues reclamacions presentades contra resolucions d'accés a la informació de Transports Metropolitans de Barcelona (d'ara endavant, TMB), com a entitat vinculada a l'AMB. D'acord amb les funcions de l'Agència de Transparència, s'han emès informes de seguiment i estat de la qüestió.

      D'altra banda, des de l'Agència de Transparència s'han formulat diverses consultes sobre temes generals que han donat lloc a l'emissió de cinc dictàmens per part de la GAIP.

      L'Agència de Transparència ha sol·licitat un informe de l'APDCAT en el marc d'una petició d'accés a informació pública que concernia dades identificatives del personal de l'AMB, així com també la possibilitat de la contractació externa en relació a la figura del delegat de protecció de dades, que incorpora el nou Reglament europeu en la matèria i l'entrada en vigor del qual va tenir lloc el 2018.

      L'Agència de Transparència col·labora amb l'Oficina Antifrau de Catalunya en l'elaboració i emissió d'informes a partir de les peticions i requeriments que li formula aquest òrgan. En aquest context, l'Agència de Transparència ha emès els quatre informes que es detallen a continuació:

      • Informe d'anàlisi del grau de compliment de les obligacions en matèria de transparència per part de TMB.
      • Informe d'anàlisi de diverses contractacions públiques recaigudes en una mateixa empresa adjudicatària arran d'una denúncia anònima.
      • Informe sobre les aportacions de l'AMB a les organitzacions sindicals.
      • Anàlisi de la licitació del contracte anomenat Aerobús.
      L'Agència de Transparència col·labora amb el Síndic de Greuges en l'elaboració de l'informe anual d'avaluació que es presenta al Parlament, mitjançant la compleció dels qüestionaris que es remeten amb periodicitat anual. L'Agència de Transparència ha acomplert aquesta col·laboració mitjançant la tramitació dels qüestionaris corresponents als anys 2015, 2016 i 2017. 
    • Cooperació supralocal
      L'Agència de Transparència, des de la seva creació, ha anat teixint una xarxa de relacions amb representants d'altres administracions i organismes que vetllen per la transparència, la integritat pública, el bon govern i la prevenció de la corrupció, el frau i els conflictes d'interessos, d'abast estatal o metropolità. Amb la voluntat de coordinar i impulsar les bones pràctiques en l'àmbit europeu i internacional, tal com preveu l'actuació 5.1.2.9. del Pla d'actuació metropolità, l'Agència de Transparència ha promogut diversos programes d'intercanvi d'experiències, coneixements i bones pràctiques en el marc d'aquesta xarxa de relacions. L'objectiu d'aquests intercanvis se centra a promoure l'aprenentatge mutu sobre els reptes que afronten i les solucions que impulsen els diversos organismes especialitzats en transparència, integritat pública i prevenció de la corrupció.

      El Programa Lorenzetti és una iniciativa de cooperació internacional entre Bogotà, Mont-real, París i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, promoguda per l'Agència de Transparència per fomentar l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques en el desplegament de les polítiques de transparència, integritat pública, prevenció de la corrupció i bon govern.

      Arran de l'interès expressat pels responsables de transparència i integritat pública d'aquestes quatre metròpolis es va acordar formalitzar l'establiment del Programa Lorenzetti mitjançant la signatura d'un Memoràndum d'entesa entre l'Oficina de l'Inspector General de Mont-real, la Veeduría Distrital de Bogotà, l'alcaldia de París i l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El conveni va ser aprovat per la Junta de Govern de l'AMB el 15 de maig de 2018 i posteriorment va ser signat per la directora de l'Agència de Transparència i pels representants de les altres parts signants.

      El Memoràndum d'entesa per a l'establiment del Programa Lorenzetti preveu l'intercanvi periòdic d'informació general sobre les principals iniciatives que cadascuna de les parts ha desenvolupat, el compromís de facilitar informació més detallada per la qual alguna de les parts expressi un especial interès i la celebració de trobades presencials per posar en comú els avenços que s'hagin produït i identificar les polítiques i les bones pràctiques que puguin ser susceptibles d'intercanvi, especialment en els àmbits de la prevenció de la corrupció, la gestió dels conflictes d'interès, la metodologia d'implementació de la transparència i l'ètica i la integritat pública. Finalment, el Memoràndum d'entesa del Programa Lorenzetti preveu la redacció d'un document de síntesi que reculli les aportacions de totes les parts signants.

      Tal com preveu el Memoràndum acordat, al llarg dels últims mesos s'han realitzat diverses trobades multilaterals, reunions bilaterals i contactes per videoconferència per materialitzar l'intercanvi de bones pràctiques. Entre aquests diversos intercanvis destaquen la participació de representants de Bogotà, Mont-real i París en les diverses edicions del Seminari Internacional de Transparència i la celebració d'una trobada presencial els dies 9, 10 i 11 de maig de 2018.

      La Xarxa de Governs Transparents de Catalunya és el marc de relació permanent i estable de coordinació, col·laboració i intercanvi d'informació per al desplegament i l'aplicació de la Llei de transparència en l'àmbit local. 

      Des de la incorporació de l'AMB a la Xarxa de Governs Transparents, l'Agència de Transparència ha coordinat la seva participació en els diversos grups de treball que tracten diferents temes d'interès mutu: transparència local, tecnologies de la informació i les comunicacions, participació, formació, codi de conducta, registre de grups d'interès, registre de convenis o candidatura catalana a l'Open Government Partnership (OGP).

      El 29 de juny de 2018, a proposta de l'Oficina Antifrau de Catalunya, es va celebrar una trobada d'oficines i agències anticorrupció de l'Estat, que també va comptar amb la participació de l'Agència Valenciana Antifrau, l'Oficina Antifrau de les Illes Balears, recentment creada, el Consell de Comptes de Galícia i les Oficines de Transparència dels Ajuntaments de Madrid i Barcelona. Arran d'aquella primera trobada, es va acordar constituir una Xarxa d'Oficines i Agències Anticorrupció d'Espanya com una xarxa estable i amb reunions periòdiques per compartir estratègies i coneixements en la lluita contra el frau i la corrupció i promoure la cooperació entre els organismes homòlegs.

      A aquesta xarxa estable també s'hi va incorporar l'Agència de Transparència de l'AMB, que va participar en la segona trobada que va tenir lloc a València el 14 de desembre de 2018. Durant aquesta segona trobada es va analitzar l'impacte que té l'establiment de quotes de gènere en les eleccions municipals en la disminució de la corrupció dels governs locals i es va debatre sobre l'ús que poden tenir les noves tecnologies aplicades a la prevenció del frau i la corrupció en les certificacions d'obres públiques.

      La Xarxa Europea de Registradors de Lobbys es va iniciar el mes de març de 2018 amb la participació de 12 delegats que en conjunt representaven 7 països d'Europa: Àustria, França, Irlanda, Lituània, Escòcia, Regne Unit, Eslovènia i finalment la Unió Europea (Parlament i Comissió). La xarxa es constitueix com a fòrum informal d'intercanvi d'experiències i bones pràctiques en les àrees d'interès comú. Malgrat les diferències legislatives i estructurals de cada organisme i cada país és clar que els reguladors dels lobbys comparteixen un gran nombre d'objectius i la xarxa serveix per compartir les experiències. La xarxa preveu una presidència rotatòria d'una durada de dos anys.

      Des del mes de gener de 2019 l'Agència de Transparència s'ha inclòs en aquesta xarxa en procés de formalització amb la voluntat de participar en l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques.

      Pàgina sobre la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya
      Nota informativa sobre la trobada de València de la Xarxa d'Oficines i Agències Anticorrupció
    • Participació en congressos i conferències
      Al llarg de tot el mandat, l'Agència de Transparència ha estat convidada a participar en nombrosos congressos, conferències i jornades per debatre sobre els reptes de la transparència, la integritat pública i el bon govern i per aportar la seva visió, experiència i coneixements sobre les polítiques que s'estan impulsant a l'AMB en aquesta matèria.

      Relació dels actes més rellevants que han comptat amb la participació activa de l'Agència de Transparència:

      • Jornada de transparència organitzada per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet [8 de febrer de 2016]
      • Jornada "El repte institucional dels grups d'interès", organitzada pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada al Museu de la Pell d'Igualada [15 de juliol de 2016]
      • Taula rodona i presentació del llibre Contractació oberta, al Palau de la Generalitat [12 de maig de 2017]
      • Jornades de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) al CaixaForum de Barcelona [1 de març de 2017 i 28 de febrer de 2018]
      • Congrés Mundial de Metròpolis a Mont-real [19-22 de juny de 2017]
      • Congrés Internacional Post-Habitat III a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona [22 de maig de 2018]
      • Jornada de TMB sobre el Nou Reglament Europeu de Protecció de Dades al Museu d'Art Contemporani de Barcelona [25 de maig de 2018]
      • Debat sobre governabilitat, democràcia participativa i desenvolupament social, organitzada pel Club de Roma al Palau Macaya de Barcelona [12 de juliol de 2018]
      • Tercer Congrés Internacional de Transparència de Cadis [26-28 de setembre de 2018]
      • Jornada de la Federació de Municipis de Catalunya sobre rendició de comptes a Barcelona [25 de gener de 2019]
      • Presentació del llibre Nou veus reflexionen al voltant del govern obert, al Palau de la Generalitat [4 de març de 2019 ]
  • Dret d'accés a la informació, publicitat activa i rendició de comptes
    El títol III de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern referent a l'exercici de l'accés a la informació pública va entrar en vigor, d'acord amb la disposició addicional quarta de la mateixa llei, al cap de sis mesos de la seva publicació, per tant, l'1 de juliol de 2015. 

    • Procediment sobre el dret d'accés a la informació pública
      Des de l'Agència de Transparència, tot fent ús de les seves competències en matèria de dret d'accés i de l'actuació 5.1.1.2 del Pla d'actuació metropolità, es va elaborar una Circular del procediment d'exercici del dret d'accés a la informació pública a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que va ser aprovada el 2 de març de 2016 per la presidència de l'AMB i de la qual es va donar compte al Consell Metropolità en sessió de 29 de març de 2016.

      Per tal de facilitar la presentació de les peticions d'exercici de dret d'accés i acomplir les previsions dels articles 26 i 27 de la Llei 19/2014, es va habilitar un formulari al Portal de Transparència de l'AMB que conté els requisits i dades de consignació obligatòria. De la mateixa manera, també es va publicar un esquema gràfic del procediment que descriu de manera sintètica els diferents tràmits que segueix o pot seguir una sol·licitud d'accés a informació pública.

      Enllaços web Circular
      Recomanacions
    • Gestió de les sol·licituds
      L'Agència de Transparència, en l'exercici de les seves funcions, ha centralitzat les sol·licituds de drets d'accés que s'han realitzat a l'AMB des de 2015. Les taules que es detallen a continuació ofereixen un resum de la informació per a aquest període. Cal tenir present que l'única sol·licitud emesa l'any 2015 ha sigut computada en el 2016. 

      Les dades sobre la gestió de sol·licituds de dret d'accés en el període analitzat (2016-2018) mostren la tendència general a l'alça del nombre total de peticions registrades i la diversificació dels àmbits als quals fan referència. No obstant, les matèries en transport i mobilitat i els serveis generals són les que concentren el volum principal de peticions, que juntes, com a mínim, representen les dues cinquenes parts del total (següent taula).

      Sol·licituds de dret d'accés a la informació pública segons la matèria a què es refereixen

      2016 2017 2018
      número de sol·licituds % de sol·licituds número de sol·licituds % de sol·licituds número de sol·licituds % de sol·licituds
      Transports i Mobilitat 8 23,5 38 77,6 26 41,3
      Serveis Generals 13 38,2 7 14,3 7 27,0
      Medi ambient 13 0,0 0 0,0 5 7,9
      Desenvolupament social i econòmic 0 0,0 1 2,0 5 7,9
      Agència de Transparència 0 0,0 0 0,0 3 4,8
      Espai públic 1 2,9 0 0,0 2 3,2
      Presidència 0 0,0 0 0,0 2 3,2
      Entitats vinculades 0 0,0 3 6,1 2 3,2
      Urbanisme 0 0,0 0 0,0 1 1,6
      Total 35 100,0 49 100,0 63 100,0

      Pel que fa a la forma d'entrada de les sol·licituds (següent taula) en la major part dels casos deriven d'altres administracions no competents o bé es formulen a través del registre d'entrada. Malgrat la creació d'un instrument específic al portal de transparència amb aquesta finalitat, l'ús del formulari web és més aviat reduït i en cap cas arriba a representar el 10% de les peticions realitzades.

      Forma d'entrada de sol·licituds 

      2016 2017 2018
      número de sol·licituds % de sol·licituds número de sol·licituds % de sol·licituds número de sol·licituds % de sol·licituds

      Registre d'entrada      		 18 51,4 7 14,3 19 30,2
      Derivació d'altres administracions 14 40,0 41 83,7 38 60,3
      Formulari web 3 8,6 1 2,0 3 4,8
      Correu electrònic 0 0,0 0 0,0 3 4,8
      Total 35 100,0 49 100,0 63 100,0

      La major part de les peticions emeses (següent taula) s'han resolt favorablement amb el lliurament de la informació sol·licitada (prop de les quatre cinquenes parts) i el nombre de peticions desestimades no arriba a assolir el 10% del total en cap dels anys. El mecanisme més habitual a través del qual es dona accés a la informació sol·licitada és la tramesa electrònica, que representa prop del 90%, excepte l'any 2016, en què aquesta xifra va situar-se en el 75,9%.

      Per a més informació sobre les reclamacions interposades a la GAIP, consulteu l'apartat sobre la col·laboració amb els òrgans de supervisió i garantia.

      Resolució de peticions de dret d'accés

      2016 2017 2018*
      número de sol·licituds % de sol·licituds número de sol·licituds % de sol·licituds número de sol·licituds % de sol·licituds

      Lliurament d'informació      		 29 82,9 44 89,8 50 82,0
      Desestimades 2 5,7 4 8,2 6 9,8
      Silenci positiu sense lliurament 4 11,4 0 0,0 5 8,2
      Desistiment de l'interessat 0 0,0 1 2,0 0 0,0
      Total 35 100,0 49 100,0 61 100,0

      (*) Per a l'exercici 2018, hi ha dues peticions en fase de resolució.

      En relació amb el temps de resposta de les peticions, les xifres de la següent taula també mostren una millora que passa dels 24,5 dies hàbils l'any 2016, als 22,1 per a l'any 2018. Un altre aspecte a destacar que mostren les dades de seguiment del dret d'accés, és una tendència a la concentració de sol·licituds en un únic peticionari: mentre que l'any 2016 un únic sol·licitant va formular el 26% de les sol·licituds, aquest percentatge augmentava fins al 69% l'any 2017. L'any 2018, el 40% del total de peticions es va concentrar en una sola persona. 

      Mitjana de resposta de sol·licituds de dret d'accés (en dies hàbils) i número de peticionaris

      2016 2017 2018*
      Mitjana de resposta (en dies hàbils) 24,5 23,5 22,1
      Número de peticionaris 4 10 20

      Fins al mes de febrer de 2019, el nombre de sol·licituds d'accés formulades ha estat de 7, les quals es troben en diferents fases de tramitació. Per aquest motiu no s'emeten conclusions ni estadístiques relacionades. 

      Col·laboració amb els òrgans de supervisió i garantia
      Circular del procediment de l'exercici del dret d'accés a la informació pública a l'AMB
      Recomanació de reforç del procediment de l'exercici de dret d'accés regulat per circular 02/03/2016
    • Portal de Transparència
      L'actuació 5.1.2.3. del Pla d'actuació metropolità 2015-2019 preveu la creació del Portal de Transparència de l'AMB integrat en el seu web corporatiu i plenament interoperable amb el Portal de Transparència de Catalunya. Per complir amb aquest objectiu i amb les obligacions de publicitat activa previstes per la Llei de transparència, el 18 de març de 2016 es va posar en servei el Portal de Transparència de l'AMB (http://transparencia.amb.cat). Amb l'objectiu que el procés de millora continuada de la transparència de l'administració metropolitana també es faci extensiu a totes les entitats del sector públic metropolità, el llançament del Portal de Transparència de l'AMB es va coordinar i fer coincidir amb la posada en servei del Portal de Transparència de TMB.

      Els continguts del Portal de Transparència s'estructuren entorn de quatre grans eixos:

      • La informació bàsica sobre el funcionament, l'organització i els serveis de l'Agència de Transparència
      • Els instruments i programes desplegats per la implementació de les polítiques de transparència i bon govern
      • Les finestres de transparència que permeten accedir per diversos mitjans a la informació pública, i que inclouen les actuacions de formació i sensibilització organitzades per l'Agència de Transparència
      • Les iniciatives per promoure el bon govern: codi ètic de conducta, registre de grups d'interès i programa Demèter de transparència en l'equitat de gènere
      • Des de la posada en funcionament del Portal de Transparència ha estat sotmès a una revisió i actualització constant dels continguts i ha anat incorporant noves informacions a mesura que s'han anat desplegant les iniciatives i programes de l'Agència de Transparència
      Portal de Transparència de l'AMB
      Nota de premsa sobre la posada en marxa del Portal de Transparència
    • Monitorització de la informació, la publicitat activa i la transparència (MIPAT)
      El MIPAT es configura com l'instrument principal que, mitjançant l'observació directa de les informacions publicades als llocs web, mesura el nivell de publicació dels continguts establerts en el títol II de la Llei 19/2014 alhora que permet identificar les fortaleses i les mancances existents en el compliment de les obligacions de publicitat activa. Aquesta eina permet impulsar les mesures correctores que siguin necessàries, tot prioritzant aquelles actuacions que tenen un impacte més gran en el bon govern i en la integritat de la gestió pública. El sistema es basa en 160 paràmetres, classificats en categories i subcategories i diferenciats en 5 nivells de priorització, que fan referència a les administracions públiques i a les entitats del sector públic.

      El procés d'elaboració del MIPAT es va desenvolupar entre els mesos d'abril i juliol de 2017, a partir d'un treball previ que detectava els paràmetres principals en la matèria, i es va estructurar en les cinc fases que es detallen a continuació:

      • Definició dels paràmetres de transparència a partir dels continguts establerts pels ens referents en la matèria i dels treballs previs.
      • Classificació i agrupació dels continguts en 6 grans categories i 20 subcategories.
      • Identificació dels continguts aplicables a les administracions públiques i a les entitats del sector públic.
      • Priorització dels continguts de transparència en 5 nivells de prioritat.
      • Desenvolupament del sistema d'anàlisi i monitorització.
      El procés d'elaboració de la metodologia del MIPAT va culminar en un conjunt de sessions de presentació d'aquest instrument adreçades al personal de l'AMB i de les entitats vinculades i als enllaços de transparència. 

      Un cop dissenyada i presentada la metodologia d'anàlisi, l'Agència de Transparència va iniciar l'elaboració periòdica d'informes individuals de monitorització de la transparència de cinc tipus diferents, en funció de la seva exhaustivitat i els continguts analitzats:

      • Informe bàsic: analitza els paràmetres més prioritaris (prioritat 1).
      • Informe executiu: analitza els paràmetres de prioritat 1 i 2.
      • Informe exhaustiu: analitza els paràmetres 1, 2, 3 i 4.
      • Informe InfoParticipa: analitza els paràmetres que es corresponen amb els indicadors InfoParticipa.
      • Informe ITA: analitza els paràmetres que es corresponen amb l'Índex de Transparència Internacional.
      Els resultats del MIPAT se sistematitzen en un informe individualitzat que recull una valoració global numèrica, un conjunt d'observacions qualitatives sobre els paràmetres inclosos així com recomanacions i propostes de millora. Aquests documents són presentats a les entitats analitzades amb l'objecte que en tinguin coneixement i impulsin les actuacions que siguin necessàries per tal d'acomplir les obligacions en matèria de publicitat activa i publicades al portal de transparència.

      Des del juliol de 2017, moment en el qual es va considerar acabat el disseny de la metodologia del MIPAT, s'han elaborat un total de 15 informes, com a mínim un per a cadascuna de les entitats vinculades a l'AMB. La major part d'aquests (66,7%) són de caràcter bàsic, ja que molts dels ens havien implementat de forma molt incipient les obligacions en matèria de transparència. En dues ocasions s'han elaborat informes específics: en matèria de contractació en el primer cas, i en informació institucional i organitzativa, en el segon. Aquests informes s'han presentat o està previst que es presentin properament davant de les institucions de referència.

      Total i tipus d'informes MIPAT emesos en el mandat 2015-2019

      Ens Bàsic Executiu Exhaustiu Específic Total
      Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 1 0 1 1 3
      AMB Informació i Serveis SA 1 1 0 0 2
      Consorci Besòs Tordera 1 0 0 0 1
      Consorci ECOPARC4 1 0 0 0 1
      Consorci Metropolità de l'Habitatge (CMH) 1 0 0 0 1
      Consorci del Parc de Collserola 1 0 0 0 1
      Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB) 1 0 0 0 1
      Institut Metropolità del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) 1 0 0 0 1
      Institut Metropolità del Taxi (IMET) 1 1 0 0 2
      Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) 1 0 0 1 2
      TOTAL INFORMES 10 2 1 2 15
      TOTAL INFORMES (en %) 66,7% 13,3% 6,7% 13,3% 100,0%

      Avaluació de la transparència
    • Transparència en la contractació pública
      Fent ús de les competències sobre bon govern que corresponen a l'Agència de Transparència, aquesta ha analitzat, bé a instància d'altres departaments o organismes o per iniciativa pròpia, diversos expedients de contractació per tal de determinar l'adequació del procediment a la normativa vigent en la matèria. Igualment, l'Agència ha intervingut en l'àmbit contractual tot col·laborant en l'elaboració de criteris socials que s'han d'aplicar als processos de licitació de l'AMB i emetent requeriments sobre diferents aspectes de l'activitat contractual que desenvolupa l'AMB, com ara instar la publicitat activa dels contractes menors.

      Pel que fa a les recomanacions en matèria contractual, s'han emès la número 1/2016 de 8/1/16 sobre "Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya – AMB" i la 1/2017 de 27/2/17 sobre "La protecció de dades en la informació publicada sobre els contractes subscrits per l'AMB".

      L'actuació 5.1.26. del Pla d'actuació metropolitana va fixar com a objectiu la promoció de la incorporació de clàusules de transparència als processos de contractació, concessions i totes les modalitats de gestió de serveis. En aquesta línia, l'Agència va emetre la recomanació 3/2016 de 24 de febrer de 2016 sobre la incorporació de clàusules de transparència als plecs de condicions i/o als contractes. Posteriorment, aquesta recomanació va ser emesa en format d'instrucció de compliment obligat, mitjançant la seva adopció pel Consell Metropolità de 31 de gener de 2017. A partir de la data indicada, els plecs de condicions economicoadministratives particulars que regeixen les licitacions convocades per l'AMB han anat incorporant de manera progressiva les clàusules de transparència compreses a la instrucció de referència.

      Instruccions i circulars
  • Formació continuada, sensibilització i recerca
    D'acord amb l'actuació 5.1.1.1 del Pla d'actuació metropolità, l'Agència de Transparència ha establert instruments metodològics d'informació i formació per a la promoció del bon govern i el govern obert. Per al seu compliment, s'han dissenyat els instruments de diferents tipus que es descriuen a continuació. 
    • Aula de Transparència
      L'Aula de Transparència de l'Agència és un programa de formació continuada en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que s'organitza amb la col·laboració d'experts de l'àmbit universitari i altres institucions i administracions. Les sessions de l'Aula estan adreçades als enllaços de transparència de l'AMB, a tot el personal interessat de l'administració metropolitana, als directius i personal tècnic de les entitats vinculades i prestadores de serveis, així com als càrrecs electes i personal dels municipis metropolitans i de les altres institucions i administracions públiques de Catalunya. En aquest marc s'han dut a terme jornades de formació, seminaris internacionals i diàlegs de transparència. 
    • Jornades de formació
      Durant aquest mandat, s'han dut a terme 10 jornades de formació en matèria de transparència, dret d'accés a la informació, contractació pública, gestió documental i bon govern, conflictes d'interès i prevenció de riscos penals, innovació en el bon govern: igualtat de gènere i transparència, la nova llei de contractació pública, transparència i finançament de partits polítics i sindicats, el nou reglament de protecció de dades, l'equitat de gènere, eix del bon govern metropolità, i la darrera jornada sobre urbanisme, planificació, contractació i riscos de corrupció.

      Seguidament, es relacionen les diverses jornades que s'han impartit des de l'Aula de Transparència de l'Agència:

      • 1a Jornada: Reptes de la transparència aplicada: una tasca compartida [3 de juny de 2016]
      • 2a Jornada: Transparència, dret d'accés i contractació pública: qüestions pràctiques [5 de juliol de 2016]
      • 3a Jornada: Gestió documental i bon govern [16 de setembre de 2016]
      • 4a Jornada: Transparència en la contractació pública, conflictes d'interès i prevenció de riscos penals [17 de març de 2017]
      • 5a Jornada: Innovació en el bon govern: igualtat de gènere i transparència [5 de maig de 2017 ]
      • 6a Jornada: Camí en la nova Llei de contractació pública: transparència i bon govern [21 de febrer de 2018]
      • 7a Jornada: Transparència i el finançament de partits polítics i sindicats [20 d'abril de 2018]
      • 8a Jornada: El nou reglament de protecció de dades. Principals novetats i aspectes pràctics [20 de juny de 2018]
      • 9a Jornada: L'equitat de gènere, eix del bon govern metropolità [9 d'octubre de 2018]
      • 10a Jornada: Urbanisme, planificació, contractació i riscos de corrupció [13 de febrer de 2019]
      Jornades de formació
    • Seminaris internacionals
      Des de l'any 2016, en el marc del programa de formació de l'Aula de Transparència, l'Agència també ha organitzat tres seminaris anuals internacionals amb l'objecte de promoure el diàleg entre experts, acadèmics i professionals de la gestió pública i la ciutadania on es combinen anàlisis jurídiques en profunditat en l'àmbit de la transparència, el bon govern i la prevenció de la corrupció, amb reflexions des d'un punt de vista comparat.

      Aquestes sessions se celebren amb una periodicitat anual a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i tenen una durada de dos dies. En aquest mandat, s'han organitzat els seminaris internacionals següents:

      • 1r seminari internacional: El nou paradigma de la transparència metropolitana: Reptes del bon govern [15-16 de desembre de 2016]
      • 2n Seminari internacional: El foment del bon govern [23-24 de novembre de 2017]
      • 3r Seminari Internacional de Transparència: Integritat publicoprivada per a una nova governança [8-9 de novembre de 2018]
      Seminaris internacionals
    • Diàlegs de transparència
      Aquest tipus de format de formació és impartit per ponents de primer ordre, amb experiència acreditada en la matèria per tal d'elaborar qüestions focalitzades i d'especialització.

      Els temes tractats en els Diàlegs de transparència analitzen els reptes que plantegen i les solucions pràctiques aplicades, matèries com el codi ètic i de conducta, la seva importància i implementació, el lideratge ètic, la prevenció de riscos penals, el programa Demèter i la promoció de la igualtat de gènere, la funció dels enllaços de transparència, la presentació de programes de l'Agència de Transparència, el lideratge femení, la gestió publicoprivada, la rendició de comptes, el dret d'accés a la informació, l'ètica en la planificació urbanística, el bon govern i la prevenció de la corrupció, el bon govern davant la desigualtat, el dret dels licitadors i garanties del bon govern, la millora institucional dels sistemes de transparència i rendició de comptes.

      Seguidament es relacionen els diversos diàlegs que s'han impartit des de l'Agència de Transparència:

      • El codi ètic d'alts càrrecs a l'AMB [20 de juliol de 2016]
      • Prevenció de riscos penals [17 de febrer de 2017]
      • Programa Demèter de transparència i promoció de la igualtat de gènere com a instrument per a la innovació en el bon govern [5 de juliol de 2017]
      • Presentació del sistema de Monitorització de la Informació, la publicitat activa i la transparència [24 d'octubre de 2017]
      • Presentació de l'avaluació externa de la transparència i el bon govern per part de les universitats [2 de març de 2018]
      • Funcions dels enllaços de transparència i presentació de l'aplicació SERGI de seguiment de la relació dels grups d'interès [6 de juny de 2018]
      • El lideratge ètic i la importància del codi ètic i de conducta [22 de novembre de 2018]
      • El lideratge femení [23 de novembre de 2018]
      • El nou paradigma de gestió publicoprivada [28 de novembre de 2018]
      • Comunicació del relat en la rendició de comptes [19 de desembre de 2018]
      • L'accés a la informació: dret d'accés o condició d'interessat? [30 de gener de 2019 ]
      • Els reptes ètics en la planificació urbanística [7 de febrer de 2019]
      • Bon govern, avui [20 de febrer de 2019]
      • El bon govern davant la desigualtat [27 de febrer de 2019]
      • Tramitacions de dret d'accés a l'AMB i les entitats vinculades versus publicitat activa: qüestions pràctiques [6 de març de 2019]
      • Drets dels licitadors i garanties de bon govern [11 de març de 2019]
      • La millora institucional dels sistemes de transparència i rendició de comptes [20 de març de 2019]
      • El Codi ètic a l'AMB i les entitats vinculades. Seguiment del compliment [29 de març de 2019]
      Diàlegs de transparència
    • Revista Lux Barcelona
      La revista de transparència metropolitana, Lux Barcelona, és una publicació periòdica de l'Agència de Transparència de l'AMB per fomentar el debat, la sensibilització i la formació en l'àmbit de la transparència, la integritat pública i el bon govern. En aquesta línia, s'ha volgut fer un producte tangible, que privilegiï una edició en paper cuidada i de qualitat, que incentivi una reflexió pausada i en profunditat.

      La revista combina anàlisis jurídiques en profunditat amb reflexions breus d'autors amb trajectòries i perfils molt diversos perquè donin una visió humanista dels reptes de la governança democràtica des de múltiples perspectives. Precisament, el títol de la revista Lux (llum en llatí) és un concepte que, en la filosofia i l'art, tradicionalment s'ha contraposat a l'obscuritat, les tenebres i el mal. Aquesta és la idea que persegueix la revista: posar el focus en les eines i la reflexió que permetin integrar la transparència i vetllar pel bon govern en el funcionament de l'AMB.

      El primer volum de la revista Lux Barcelona es va publicar el novembre de 2017 i inclou una introducció de la presidenta de l'AMB, Ada Colau, i una reflexió de Gemma Calvet sobre el valor i els reptes de la transparència aplicada. Els pilars d'aquest primer número tracten sobre els serveis públics d'interès general o universal. D'una banda, Isabel Baixeras desgrana les obligacions de transparència de les empreses prestadores de serveis públics i de les entitats que reben fons públics i, de l'altra, Stefan Rating i Yolanda Martínez analitzen, des de l'òptica del dret de la competència, les possibilitats de remunicipalització dels serveis d'interès general. Complementen aquest primer número quatre reflexions breus de Natza Farré, Carles Casajuana, Llucia Ramis i Salvador Cardús, així com una sèrie de fotografies sobre la realitat i les polítiques metropolitanes del reputat fotògraf Kim Manresa i les il·lustracions de l'opinador gràfic Jordi Duró.

      La presentació del primer número de la revista Lux Barcelona va tenir lloc el 6 de març de 2018 al Col·legi d'Advocats  de Barcelona i va comptar amb la participació dels autors i l'editora de la revista, diverses autoritats i un nombrós públic.

      El segon volum de Lux Barcelona es va publicar el gener de 2019 i tracta sobre la integritat pública, el codi ètic i les relacions amb grups d'interès. Aquest segon número, introduït per una reflexió de Gemma Calvet sobre els obstacles a la transparència, es fonamenta en dos pilars per a la integritat pública: la identificació i prevenció de riscos penals, a càrrec de Marc Molins, i el finançament metropolità de partits polítics i sindicats, a càrrec de Pau Bossacoma.Com en el primer volum, la revista es complementa amb les reflexions de caràcter humanístic de Begoña Román, Francesc Torralba, Miguel Ángel Gimeno i Mònica Planas, i inclou la mirada del fotògraf Kim Manresa i les il·lustracions de l'opinador gràfic Jordi Duró.

      El tercer volum de Lux Barcelona (en procés d'edició en el moment de redactar aquesta memòria) és un monogràfic dedicat a l'equitat de gènere. Tot partint de l'anàlisi sobre el talent femení en l'àmbit metropolità, a càrrec de Carme Poveda, el tercer volum de la revista  es planteja com una reflexió coral i polièdrica entorn dels múltiples reptes i dimensions de la igualtat de gènere com a pilar essencial del bon govern.

      Revista Lux Barcelona de Transparència Metropolitana 
      Número 1 de la revista Lux Barcelona
    • Rendició de comptes: exposició "Gent i paisatges: les ciutats metropolitanes"

      L'objectiu 1.2 del Pla d'Actuació Metropolità 2015-2019 pel que fa a bon govern i transparència estableix el compromís de col·laborar amb els municipis metropolitans en els àmbits de la transparència, la informació pública i el bon govern. Amb aquesta voluntat, i a partir del centenar de fotografies realitzades pel fotògraf Kim Manresa per il·lustrar la revista Lux Barcelona, l'Agència de Transparència va produir una exposició itinerant, en col·laboració amb els ajuntaments metropolitans, per sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat metropolitana amb fotografies sorprenents i poc conegudes sobre la quotidianitat dels 36 pobles i ciutats que conformen la metròpolis.

      Kim Manresa és considerat com un dels millors fotògrafs europeus. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat per a La Vanguardia com a reporter gràfic, tot cobrint informació estatal i internacional, ha realitzat nombrosos reportatges fotogràfics en diversos països del món per donar visibilitat als sectors més oblidats de la societat i denunciar la indiferència, la manca de compromís i de solidaritat de la població envers les problemàtiques socials, ha publicat més de trenta llibres i la seva obra s'ha exposat arreu del món en més de mil exposicions i ha obtingut nombrosos premis i reconeixements. Destaquen els seus reportatges de denúncia social sobre la prostitució infantil, la pobresa, l'ablació, la drogoaddicció, etc., que han contribuït a sensibilitzar la societat sobre aquestes problemàtiques. La inauguració d'aquesta exposició itinerant va tenir lloc el 25 de febrer de 2019 a la Sala Josep i Pere Santilari de la Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat.

      Inauguració de l'exposició de Kim Manresa a Montgat
    • Convenis amb centres de recerca universitaris
      Segons el Decret de presidència de 14 de desembre de 2015 (BOPB de data 8 de gener de 2016), entre les funcions de l'Agència de Transparència hi figuren la promoció de la recerca i la formació permanent en transparència, dret d'accés i bon govern com a model metropolità de governança. Com també la promoció i la coordinació d'accions de foment de la transparència, mitjançant la formació, la creació i l'adaptació de protocols interns.

      Aquestes funcions de l'Agència van encaminades a fomentar la transparència i el bon govern, entès com un conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l'actuació dels alts càrrecs, càrrecs directius i la resta de treballadors del sector públic, amb l'objectiu que les administracions funcionin amb la màxima transparència i ètica pública i que els serveis que presten siguin de qualitat, eficients i útils per a les persones.

      Aquestes funcions es reforcen en el Pla d'Actuació Metropolità de l'AMB, aprovat definitivament en el ple del Consell Metropolità de 28 de setembre de 2016, què és el document on es recullen les fites que la institució es compromet a aconseguir durant el mandat 2015-2019.

      En aquest marc, durant els anys 2017 i 2018 l'Agència de Transparència ha signat convenis amb diversos àmbits universitaris a fi de poder fomentar la recerca i investigació en la nova matèria de transparència i bon govern. La següent taula resumeix la informació més rellevant sobre els sis projectes subvencionats en aquest període.

      Projectes subvencionats per l'Agència de Transparència per al foment a la recerca

      Any Universitat Grup de recerca Projecte Subvenció (en €) Investigador principal
      2017 Universitat de Barcelona Grup de recerca Aporia Elaboració d'indicadors i avaluació sobre ètica pública i codis de conducta 20.000,00 Begoña Román
      2018 Universitat de Barcelona Grup de recerca Aporia Els criteris ètics en la planificació urbanística 19.759,80 Begoña Román
      2017 Universitat de Barcelona Fundació Bosch i Gimpera El dret d'accés a l'expedient i la seva connexió amb el dret d'accés a la informació pública 20.000,00 Juli Ponce
      2017 Universitat Pompeu Fabra Departament de Ciències Polítiques i Socials Model de publicitat activa, model d'anàlisi dels mecanismes de rendició de comptes en l'àmbit de la mobilitat a l'AMB i estudi de cas sobre la regulació del taxi i model d'anàlisi del dret d'accés a la informació pública de l'AMB a través de la metodologia qualitativa de l'usuari misteriós 20.000,00 Jacint Jordana
      2018 Universitat Pompeu Fabra Departament de Ciències Polítiques i Socials La millora institucional dels sistemes de transparència i rendició de comptes 20.000,00 Jacint Jordana
      2018 Universitat Pompeu Fabra Observatori de l'Evolució de les Institucions (OBSEI) Dret d'accés a la informació pública i dret administratiu 20.000,00 Oriol Mir
    • Subvencions a la recerca en transparència
      L'octubre de 2018, l'Agència de Transparència va impulsar una nova línia de subvencions per a la recerca en l'àmbit de la transparència, l'accés a la informació pública i el bon govern, per al període 2018-2019, seguint l'actuació 5.1.1.5 del Pla d'Actuació Metropolità. Aquesta iniciativa va venir motivada per la consideració de reconvertir la línia de foment de sinergies amb la recerca (convenis esmentats anteriorment) amb la present línia de subvencions, en règim de publicitat i concurrència competitiva, obertes tant a persones físiques com jurídiques, aquestes darreres sense personalitat jurídica pròpia.

      D'aquesta manera, a través de les bases i la convocatòria de subvencions es pretén fomentar i promoure la recerca i innovació en l'àmbit de la transparència, l'accés a la informació pública i el bon govern, per tal de generar coneixement i cultura de la transparència en l'àmbit metropolità.

      Les bases reguladores es van aprovar inicialment el 30 d'octubre de 2018 i la seva aprovació definitiva es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 28 de gener de 2019, sense al·legacions en la fase d'informació pública. La convocatòria de les subvencions es va publicar en el BOPB el 5 de febrer de 2019.

      L'objecte de les subvencions és la realització de projectes de recerca relacionats amb els diferents àmbits d'actuació establerts a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

      Els beneficiaris són les persones físiques i jurídiques, aquestes darreres sense finalitat lucrativa, que presentin la sol·licitud i documentació en temps i forma i una proposta de projecte d'acord amb els criteris que determinen les bases reguladores i la convocatòria.

      L'import total destinat a les subvencions per a la recerca és de 60.000 euros.