Àrea metropolitana de Barcelona

La Direcció de Serveis Ambientals aborda els principals reptes ambientals que es presenten a l'àrea metropolitana de Barcelona, com el canvi climàtic, l'esgotament de recursos fòssils, la sobirania energètica, la qualitat de l'aire, la biodiversitat o l'educació ambiental.

• Canvi climàtic
  L'AMB va assumir els objectius europeus en canvi climàtic com a propis i durant el període 2015-2019 ha treballat per fer-los realitat, a través de l'aprovació del Pla clima i energia 2030 i la constitució de la Taula Clima i Energia, i d'accions com l'elaboració d'estudis sobre el canvi climàtic, la realització de 18 plans locals d'adaptació i l'aplicació de l'Estratègia de gestió del carboni, que ha finalitzat la seva primera etapa.

  • Pla clima i energia 2030 i creació de la Taula Clima i Energia de l'AMB
    El 25 de setembre de 2018, el Consell Metropolità va aprovar el Pla clima i energia 2030 (PCE30) de l'AMB, que constitueix l'estratègia metropolitana en matèria de transició energètica i canvi climàtic per avançar cap a la neutralitat de carboni al territori metropolità i integrar els objectius de sobirania energètica, impuls de les energies renovables, eficiència i estalvi energètics, reducció de les emissions de GEH i adaptació al canvi climàtic.
    
    El Pla implica totes les àrees competencials de l'AMB, així com 58 empreses i entitats que presten serveis metropolitans.
    
    Per tant, l'AMB assumeix els objectius europeus com a propis: 40% de reducció d'emissions de GEH, 30% d'increment d'eficiència energètica i 30% de consum de fonts renovables. Si es considera l'àmbit territorial d'actuació de l'AMB i quines reduccions s'hi poden induir, això implicarà una reducció del 13,2% de les emissions respecte als nivells de l'any base 2005.
    
    En total, el PCE30 conté 92 accions, agrupades en 13 línies d'acció i 4 àmbits d'actuació transversals, a tres nivells: metropolità, municipal i institucional:
    

    • Renaturalitzar espais per ser més resilients als impactes del canvi climàtic (19 accions)
    • Potenciar la generació local renovable i més eficiència en energia/recursos (49 accions)
    • Territori i ciutadania actius i compromesos amb la justícia climàtica (10 accions)
    • Governança metropolitana coordinada amb els ajuntaments (14 accions)

    La Taula Clima i Energia, recentment constituïda, esdevé l'òrgan participatiu i de seguiment de les actuacions i objectius del Pla clima i energia 2030.
    

    • Millora del coneixement sobre el risc i la vulnerabilitat al canvi climàtic del territori metropolità: onades de calor, illa de calor i bases per al pla de refugis climàtics

    S'han dut a terme tres estudis en relació amb el canvi climàtic. El primer, amb el Servei Meteorològic de Catalunya, sobre índexs de calor a l'àrea metropolitana de Barcelona, ha establert dos llindars per declarar onada de calor. El segon, sobre l'efecte illa de calor al continu Gavà-Viladecans-Castelldefels. El tercer estudi ha permès fer una diagnosi dels principals equipaments metropolitans que podrien fer la funció de refugi climàtic per a la població més sensible en cas d'onada de calor.
    
    

    • Eines
      • Visor d'escenaris climàtics futurs, per conèixer projeccions de temperatura i precipitació a l'àrea metropolitana de Barcelona per a tres escenaris futurs d'emissions i tres horitzons temporals (2040, 2070, 2100)
      • Carboweb, una eina per al càlcul d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de les instal·lacions i empreses del cicle de l'aigua 
      • ZWCO2, per al càlcul d'emissions de les instal·lacions i empreses de residus de l'AMB 
      • Anàlisi PREMET25 neutralitat: durant la redacció del PREMET25 s'ha fet un càlcul de la viabilitat d'assolir l'objectiu de neutralitat en carboni en la gestió i tractament dels residus metropolitans de cara a 2025, en línia amb els objectius del PRECAT i la UE
      • Tutorial per facilitar l'adhesió de les empreses participants en l'Estratègia de gestió del carboni de l'AMB al Programa d'acords voluntaris de la Generalitat 
      • Tutorial per facilitar la consulta al visor d'escenaris climàtics futurs

    • 18 plans locals adaptació 

    S'han efectuat un total de 12 plans locals d'adaptació al canvi climàtic (PLACC) en municipis de l'àrea metropolitana, i actualment n'hi ha 6 més en licitació.
    
    Les principals accions proposades als PLACC tenen relació amb les línies establertes pel Pla metropolità: riu i espais fluvials, ecosistemes aquàtics, aqüífers, àmbit agrícola, àmbit forestal, biodiversitat, disponibilitat de recursos hídrics, inundacions, planejament urbanístic, infraestructura verda, energia, olors, transport, emergències i salut.
    
    

    • Estratègia de gestió del carboni 

    L'Estratègia de gestió del carboni de l'AMB ha finalitzat la seva primera etapa, en què s'ha assolit l'objectiu de reducció del 10% d'emissions i s'ha arribat a un 15% (horitzó 2011-2015). L'objectiu de reducció s'ha renovat en el marc del PCE30 de l'AMB, i s'ha establert una reducció del 30% per a 2030 respecte a 2011. En l'horitzó 2011-2017 s'ha assolit una reducció del 24%. L'abast actual de l'Estratègia és de 58 empreses i instal·lacions metropolitanes. Els resultats i mètode de càlcul es verifiquen externament i permeten l'adhesió a acords voluntaris.  

    
    

    Evolució d'emissions de GEH Total Àrea

    
    

    PCE30. (Resum executiu)
    PLACC
    Estratègia de gestió del carboni (resultats)
    
    Geoportal. Canvi climàtic. Accés al visor
    Carboweb
    ZWCO2
    Tutorial per facilitar l'adhesió a les empreses participants en l'Estratègia de gestió del carboni
    Tutorial per facilitar la consulta al visor d'escenaris climàtics futurs

  • Transició energètica metropolitana 2015-2019
    Durant aquest mandat, s'ha redactat i aprovat el Pla clima i energia 2030 (PCE30), que estableix una línia de continuïtat amb el Pla de sostenibilitat de l'AMB (PSAMB), però posa el focus en un dels seus àmbits més importants: l'energia i el canvi climàtic.
    
    La transició energètica és un procés de canvi progressiu per substituir l'energia d'origen fòssil per energia renovable i local, però també de canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. En aquesta línia, a través del PCE30, l'AMB ha posat en marxa el full de ruta d'energia fins al 2030, una estratègia per impulsar aquest nou model i, en definitiva, avançar cap a una nova cultura energètica. 
    
    Blog Clima i Energia

    • Accions implementades
      • Creació de la Xarxa de Fotolineres Metropolitanes (acció ENER-5-1 del PCE30). Pla de desplegament i 12 instal·lacions que sumen al voltant de 100 kWp i consten d'una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en pèrgola que satisfà dos consums diferents: edificis públics i recàrrega de vehicle elèctric vinculada a la mobilitat laboral obligada de la ciutadania. Algunes d'aquestes fotolineres s'ubiquen en aparcaments d'intercanvi (Park&Ride). A banda, una d'aquestes instal·lacions és una fotolinera bidireccional o V2G, un projecte smart grid (xarxa elèctrica intel·ligent) fonamental per implementar una transició energètica efectiva que uneixi renovables i emmagatzematge.
      • Construcció de 8 instal·lacions solars fotovoltaiques en cobertes d'edificis públics municipals d'equipaments (acció ENER-5-2), amb una potència instal·lada superior als 500 kWp, que s'espera que produeixin 742.000 kWh/any d'energia elèctrica, i 8 projectes executius més que els mateixos ajuntaments han dut a terme, amb una potència de 344 kWp.
      • Model metropolità d'escoles NZEB (acció ENER-6-1): projectes i diagnosis energètiques en 9 escoles CEIP de l'àrea metropolitana de Barcelona (en una, a Viladecans, s'hi ha dut a terme la rehabilitació efectiva), que posteriorment han desembocat en la definició d'un model de rehabilitació energètica NZEB per a les escoles de l'àrea metropolitana, en el qual es defineixen les solucions tècniques adients, el potencial d'estalvi energètic i d'emissions de CO₂, així com la inversió que caldrà fer i la seva viabilitat econòmica, després d'un inventari exhaustiu de les 282 edificacions CEIP de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest model ha de permetre prioritzar l'execució de projectes i les inversions necessàries en el futur.
      • Plans municipals de cobertes fotovoltaiques (acció ENER-5-2): l'objectiu és oferir als municipis una eina de planificació per a l'execució d'inversions en energia solar fotovoltaica en edificis d'equipaments municipals tot donant una resposta acurada a preguntes sobre l'energia que s'hi pot instal·lar, la quantitat d'energia que produirà la instal·lació o els millors equipaments per allotjar-la.
      • Servei d'estalvi garantit en format ESCO en 5 edificis públics municipals (acció ENER-6-8), d'acord amb el qual mitjançant un contracte ESCO es garanteix un estalvi energètic mínim del 15% anual durant 4 anys.
      • Certificació energètica de 44 edificis públics municipals (ENER-6-6). Es compleix així el marc normatiu vigent, a més de permetre als ajuntaments de presentar-se a subvencions i ajuts per a la millora d'aquests edificis.

      Model de rehabilitació energètica NZEB per a les escoles de l'àrea metropolitana
    • Governança de l'energia
      • Taula metropolitana per a un nou model energètic (acció GOV-13-4): els agents energètics del futur hauran d'actuar preferentment des del poder públic i en l'àmbit local. Per fer-ho es disposa d'un fòrum de debat i grup de treball: la Taula metropolitana per a un nou model energètic, creada el 29 d'abril de 2015, que compta amb un referent tècnic en l'àmbit de l'energia de cadascun dels municipis metropolitans i té l'objectiu d'establir un mitjà d'interlocució eficient entre els municipis i l'AMB. Es posa en comú, es debaten i es comparteixen casos d'èxit, problemes comuns, barreres identificades, convocatòries per a l'obtenció de finançament i necessitats dels municipis.
      • Observatori metropolità de l'energia (acció GOV-12-5): plataforma web creada per l'AMB que aglutina automàticament la informació de tots els subministraments de titularitat municipal d'energia elèctrica (edificis, enllumenat públic i altres equipaments) i combustibles fòssils de cadascun dels 36 ajuntaments de l'AMB en un únic entorn de visualització i anàlisi conjunta de dades. Permet potenciar el benchmarking i bones pràctiques entre ajuntaments metropolitans, comparació de l'estat dels subministraments i situació energètica mitjançant indicadors (kWh/m², kWh/pdl, kWh/h, etc.) i preus (€/kWh), tant a nivell global com per tipologia d'equipament, i aprofundir en la transparència cap a la ciutadania, entre moltes possibles aplicacions.
      • Cartografia energètica (acció GOV-12-5): el mapa energètic metropolità és la primera cartografia energètica de detall que es produeix en l'àmbit europeu amb dades reals i d'alta resolució. El nivell de detall arriba fins a la parcel·la cadastral, de manera que es converteix en un projecte de big data energètic en el qual les dades han estat degudament anonimitzades.
      • S'ha posat en marxa Barcelona Energia, operador elèctric metropolità (acció GOV-13-3), així com altres projectes estratègics, com la redacció d'un catàleg d'ordenances municipals per a una transició energètica, que molts municipis han utilitzat com a referència per aprofundir en les seves ordenances i modificar-les en favor d'un canvi de model energètic; l'estratègia Badia NZEB 2025, de rehabilitació integral dels edificis residencials del municipi de Badia del Vallès, amb criteris de consum quasi nul; l'eina en línia Calculadora Solar, disponible al web de l'AMB, que serveix perquè molts ciutadans de l'àrea metropolitana i altres persones facin estudis bàsics de viabilitat d'instal·lacions solars als seus edificis i llars.

      Ordenances municipals per a una transició energètica
    • Principals dades de les accions implementades
      • 876.000 kWh anuals de producció fotovoltaica en les 20 Instal·lacions fotovoltaiques (cobertes d'edificis i fotolineres) executades per l'AMB.
      • 728.000 kWh anuals estalviats en projectes redactats per l'AMB i executats per ajuntaments.
      • 528.000 kg de CO₂ anuals estalviats entre tots els projectes executats.
      • 236.000 € d'inversió captada en 4 projectes de finançament europeu competitiu guanyats.
      • 1,64M € d'inversió mobilitzada en projectes redactats per l'AMB i executats per ajuntaments:
        
        o 600.000 € en projectes d'energia solar fotovoltaica
        o 800.000 € en la rehabilitació NZEB Escola Garrofer Viladecans
        o 240.000 € en projectes de xarxes DHC de biomassa
• Barcelona Energia – Comercialitzadora elèctrica metropolitana
  Durant aquest mandat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha iniciat un procés cap a un model energètic més sostenible, tot treballant per maximitzar la generació d'energia per mitjà de recursos renovables locals i alhora reduir el consum d'energia final en totes les activitats i serveis que desenvolupa. Amb aquest propòsit ha apostat per desenvolupar polítiques energètiques de manera integral, eficient i coordinada.
  
  En aquest sentit, l'AMB disposa d'una de les primeres iniciatives de gestió pública de l'energia per avançar en la transició energètica: la constitució de l'empresa pública comercialitzadora d'energia Barcelona Energia, que respon a la voluntat de desenvolupar un paper actiu en el mercat energètic i liderar la transició cap a la sobirania energètica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
  
  Amb aquest nou model, l'AMB i els ajuntaments metropolitans obtindran la màxima rendibilitat social en la gestió energètica conjunta i en el subministrament d'energia dels edificis i serveis, així com serveis i actuacions energètiques per fomentar l'eficiència i la generació renovable.
  
  El canvi de model energètic és una estratègia de gran abast que implica recuperar la sobirania energètica tot promovent la producció pública i ciutadana d'energia i la democratització del seu accés i la seva gestió com a servei públic; la creació d'un operador metropolità d'energia contribueix decisivament a assolir aquest objectiu, ja que impulsa un nou model energètic més sostenible, basat en l'eficiència, la generació d'energies renovables i la participació ciutadana.
  
  Barcelona Energia

  • Serveis
    Barcelona Energia, com a comercialitzadora elèctrica pública, comprèn les següents activitats:
    
    

    • La compra i el subministrament d'energia elèctrica, tant en edificis públics de l'àrea metropolitana com a la ciutadania (a un total de 20.000 usuaris).
    • La representació de productors en el mercat de l'energia generada a les plantes fotovoltaiques municipals, a la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs i a la planta de biogàs del Garraf.
    • La representació en el mercat dels excedents d'energia que es produeixen en les instal·lacions d'autoconsum domèstiques.
    • La promoció i l'estímul de la generació energètica renovable en l'àmbit metropolità.

    
    Planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs
  • Valors
    La comercialització pública d'energia elèctrica representa la incorporació de dos valors afegits molt importants: que l'energia generada sigui renovable i certificada i que es puguin relacionar, per primera vegada, la generació i el consum de la ciutat. És important que la ciutadania conegui els beneficis ambientals, econòmics i socials que representa aquesta oportunitat, així com el paper actiu que pot tenir per assolir aquest repte.
    
    Barcelona Energia opera d'acord amb els següents valors:
    

    • Comercialitza energia renovable certificada amb garantia d'origen 100% renovable, que emet la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
    • És pública, promou una gestió de l'energia 100% pública i treballa de manera coordinada amb la resta de serveis de la ciutat i l'AMB.
    • Promou la generació local d'energia renovable amb l'objectiu de reduir les pèrdues energètiques associades al transport i deixar de dependre de l'oligopoli elèctric actual.
    • És transparent i indica d'on provenen l'energia subministrada i els costos del preu final facturat.
    • Promou la cultura energètica de la ciutadania per millorar l'eficiència i l'estalvi.
    • Permet una governança participada ja que obre espais per tal que la ciutadania pugui tenir un paper actiu en la presa de decisions de la comercialitzadora. També afavoreix que la ciutadania sigui protagonista d'aquesta transformació de gran abast perquè incrementa la cultura energètica dels ciutadans i els capacita per participar activament en aquest futur sostenible.
    • Situa el ciutadà al centre, amb el treball pel dret a l'energia i en resposta a la llei 24/2015.
• Compartim un Futur
  El programa educatiu Compartim un Futur és l'eina principal que té l'AMB per posar en primera línia de treball l'educació ambiental o educació per a la sostenibilitat. Implica un canvi cultural en què és clau l'acció corresponsable entre administracions i ciutadania, amb la base de la responsabilitat ecosocial en l'espectre més ampli (equitat social, viabilitat econòmica i sostenibilitat ecològica).
  
  Durant aquest mandat s'ha executat pràcticament la segona fase del Programa metropolità d'educació per a la sostenibilitat 2014-2020 i s'han incorporat eixos a l'oferta educativa com el canvi climàtic, l'energia i l'eficiència energètica o el coneixement de la infraestructura verda metropolitana.
  
  Com a dades representatives del mandat 2015-2019 destaca la participació creixent (la darrera temporada es va disminuir la ràtio de participants per grup seguint criteris de qualitat del programa, fet que n'explica la disminució).
  
  

  Gràfic Evolució del nombre de participants

  
  

  Gràfic Escolars participants. Dades del curs 2016-2017

  
  
  Entre les novetats estructurals, iniciades amb la renovació del nou contracte el 2019, hi ha l'especialització de l'oferta a públics més afins per les seves característiques: la formació reglada, on trobem activitats per a nivells educatius des de cicle infantil fins a graus i màsters, i l'oferta de formació no reglada i per a la ciutadania, dirigida a públic en general organitzat o no (entitats, centres cívics, associacions de veïns, biblioteques...), activitats per a esdeveniments i jornades ludicopedagògiques o formació ocupacional i d'adults.
  
  En acompanyament a aquesta proposta s'han encetat un conjunt de nous serveis amb l'objectiu d'apropar als usuaris del programa Compartim un Futur el coneixement, el treball en xarxa, els recursos i l'actualització dels conceptes ambientals que els permetin adquirir un sentiment crític envers el seu entorn i forçar un canvi d'hàbits per assolir el benestar individual i col·lectiu. Entre d'altres, destaquen:
  
  

  • Informador/a del Compartim: nou servei d'assessorament per a centres educatius, associacions, entitats o qualsevol persona interessada en el programa. Ofereix visites personalitzades o comunicació a través de telèfon o correu electrònic per explicar la proposta o completar informació. També rep i gestiona propostes de millora dels participants, ofereix assessorament específic per a centres d'educació especial i per a aquells centres que s'interessin per projectes d'aprenentatge servei (ApS) i de servei comunitari que ofereix l'AMB.
  • Guia didàctica: plataforma digital que permet cercar els diferents recursos educatius del programa Compartim un Futur de manera fàcil, ràpida, intuïtiva i adaptada a les necessitats de cadascú, tant per a docents com per a educadors de lleure o per al públic en general.
  • Projectes d'aprenentatge servei: proposta educativa que combina processos d'aprenentatge amb accions útils per a la comunitat. Els alumnes es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.
  • Exemples: Vigilants de l'aire o Dràstics amb els plàstics (encara no disponible).
  • Formació per a docents (en vies de tramitació): formació per oferir al professorat coneixements sobre les temàtiques o eixos ambientals del programa educatiu Compartim un Futur, amb certificació validada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

  
  Cal destacar, com a millores incorporades en aquests anys però encara en fase activa, la introducció de temàtiques transversals i rellevants dins els ODS (objectius de desenvolupament sostenible), com ara:
  
  

  • La inclusivitat: no tothom té les mateixes capacitats, i per això —a més de per facilitar l'accés a les activitats a tots els participants del programa Compartim un Futur—  l'AMB ha estat treballant amb un equip de persones expertes per elaborar activitats més inclusives.
  • Exposar els continguts de manera visual, que els elements de suport siguin reals i estimulin la participació dels assistents, disposar d'un espai que permeti la mobilitat tant de l'educador com dels participants, fer preguntes mediadores simples o activitats motrius són alguns dels elements que s'han d'incloure perquè el programa Compartim un Futur sigui més accessible a tots els participants.
  • La perspectiva de gènere: l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada l'any 2015, fixa 17 objectius, dels quals el número 5 recau en la igualtat de gènere: "Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes", un objectiu que el programa educatiu Compartim un Futur assumeix com a propi, així com el foment de la coeducació a tots els nivells educatius i la formació adequada de la comunitat educativa. L'àmbit de les activitats de formació i de sensibilització, per a adults i molt especialment per a infants, és un terreny clau.

  Per aquest motiu s'ha elaborat la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere, que té la voluntat de donar eines i evitar que els continguts de les activitats reprodueixin rols i estereotips de gènere.
  
  També cal destacar la feina en col·laboració amb d'altres direccions de l'AMB perquè els programes i plans metropolitans siguin coherents en les seves formes i accions respecte a l'educació ambiental. Cal posar en relleu l'esforç col·laboratiu a:
  
  A. PREMET25
  
  L'educació ambiental és una peça estratègica que pot actuar en favor de la millora de l'actual sistema de gestió de residus i en el canvi de model cap a l'economia circular. En aquest context el paper de la ciutadania és molt rellevant i l'educació ambiental es proposa com el mecanisme que ha d'activar la corresponsabilitat ambiental de cada habitant de l'àrea metropolitana, mitjançant accions sincronitzades amb els canvis que es produiran tant pel que fa a la gestió de residus com en l'aparició de noves tendències i canvis socials i la seva expressió ciutadana, durant el proper període d'aplicació del PREMET25.
  
  B. Pla clima i energia 2030
  
  Durant aquest mandat el Compartim un Futur ja ha incorporat activitats de la temàtica d'energia i canvi climàtic. En el PCE30, a través de l'acció EDU-10-3, es pretén continuar desenvolupant el programa Compartim un Futur i elaborar i difondre nous recursos educatius sobre adaptació al canvi climàtic.
  
  C. Pla de millora a la biodiversitat
  
  La biodiversitat és una característica fonamental perquè els ecosistemes funcionin adequadament, puguin superar millor els impactes i les alteracions, siguin més complexos i també capaços d'oferir més serveis ecosistèmics a la població. El programa Compartim un Futur inclou un conjunt de 64 activitats adreçades als centres educatius —adaptades al currículum escolar— o al públic adult i familiar. D'aquestes, n'hi ha 23 que es desenvolupen als parcs i platges metropolitans i 17 tracten sobre temes de biodiversitat.
  
  Formació reglada
  Oferta per a la ciutadania i formació no reglada
  Guia didàctica
  Projectes d'aprenentatge servei (ApS)
  Vigilants de l'aire
  Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible
• Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica i el protocol d'actuació en el cas d'episodis d'alta contaminació per NO2 o PM10.
  Quant als efectes sobre la salut de les persones i la qualitat de vida, la contaminació atmosfèrica és un dels impactes ambientals en el territori metropolità.
  
  En aquest marc, i per iniciativa de la presidència de l'AMB, l'1 de desembre de 2015 es va constituir el Consell de Municipis Metropolitans per a la lluita contra la contaminació atmosfèrica, en el qual participen tots els alcaldes i alcaldesses metropolitans amb l'objectiu d'elaborar una estratègia conjunta per lluitar contra la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire de l'entorn metropolità.
  
  El resultat de les tasques dutes a terme va ser l'aprovació, el 31 de gener de 2017, per part del Consell Metropolità, del Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica i el Protocol d'actuació en el cas episodis d'alta contaminació per NO₂ o PM₁₀.
  
  El Programa recull un paquet de mesures transversals destinat a rebaixar notablement el nivell de contaminació atmosfèrica: 33 actuacions específiques en els àmbits de la mobilitat (que arriba a ocasionar el 80% de la contaminació atmosfèrica) i el medi ambient. De les 33, 10 corresponen a la Direcció de Serveis Ambientals de l'AMB, i en concret 8 al Servei de Sostenibilitat i Educació Ambiental. 
  
  Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica
  Protocol d'actuació en el cas episodis d'alta contaminació per NO₂ o PM₁₀

  • Mesures de medi ambient relacionades amb obres de construcció pública i privada
    Durant el 2017 s'ha fet difusió de la Guia de bones pràctiques per a la prevenció de la contaminació atmosfèrica en les obres dels municipis metropolitans. Aquesta guia descriu les premisses per ambientalitzar les obres amb la finalitat de reduir la contaminació atmosfèrica generada i fins i tot evitar-ne la generació a través de mesures preventives i correctores.
    
    Posteriorment, sobre la base dels criteris establerts en la Guia i l'establiment del nivell de risc intrínsec a les diferents tipologies d'obres i fases (de projecte, programació, transport i descàrrega de material, circulació dins de l'obra i altres activitats associades), s'ha elaborat l'Ordenança metropolitana per al control de la contaminació atmosfèrica en obres de construcció a través d'un procés participatiu en el qual s'hi van implicar els tècnics del 36 municipis de l'AMB.
    
    Finalment, el 6 de juliol de 2018 se'n va publicar l'aprovació definitiva al BOPB. És d'aplicació en les obres de promoció privada que es duguin a terme dins de l'àmbit territorial de l'AMB. Vol ser una eina en l'àmbit del marc normatiu, amb l'objectiu que tant els ajuntaments metropolitans que disposin d'ordenances, plecs o instruccions relacionats amb la temàtica puguin adaptar-los, com que aquells que no tinguin cap figura que ho reguli en disposin en compliment dels objectius europeus (Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l'aire ambiental i a una atmosfera més neta a Europa i posteriors modificacions).
    
    Guia de Bones Pràctiques per la prevenció de la contaminació atmosfèrica en les obres dels municipis metropolitans.
    Ordenança Metropolitana per al control de la contaminació atmosfèrica en obres de construcció.
    Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l'aire ambiental i a una atmosfera més neta a Europa.
  • Mesures de sensibilització i educació ambiental
    Durant el 2017 s'ha elaborat l'Estratègia de sensibilització i educació per a la lluita contra la contaminació atmosfèrica, que comprèn diversos recursos divulgatius i de sensibilització que es troben a l'abast de tothom a la secció de Medi Ambient del web de l'AMB.
    
    El paquet ApS, dissenyat perquè els mestres de primària i secundària disposin de coneixements i dinamitzin sessions a l'aula sobre la contaminació atmosfèrica i les principals fonts d'emissió i immissió, i sobre els episodis de contaminació i les afectacions que té per a la salut, a més d'una llista de bones pràctiques i recomanacions.
    
    El pòster Vigilants de l'aire informa sobre què es la contaminació atmosfèrica i quins són els principals contaminants en el territori de l'àrea metropolitana de Barcelona, els efectes que provoquen en la salut de les persones i quines actuacions podem fer per contribuir a millorar la qualitat de l'aire.
    
    El ventall, a més de la informació que dona el pòster sobre recomanacions i bones pràctiques, informa de les concentracions dels diferents contaminants que activen cadascuna de les fases d'un episodi de contaminació, i fa especial èmfasi en les persones més vulnerables (embarassades, nens, gent gran i persones amb afeccions cardiorespiratòries).
    
    El vídeo explica les fonts que produeixen la contaminació, les estacions de control que les mesuren, què es un episodi de contaminació, les fases en funció de la concentració dels diferents contaminants i un recull de bones pràctiques perquè durant les diferents fases de l'episodi no es contribueixi a augmentar aquests contaminants, com a recomanacions de caràcter estructural.
    
    

    Cartell de promoció d'"Els vigilants de l'aire".

    Estratègia de sensibilització i educació per a la lluita contra la contaminació atmosfèrica
    Recursos divulgatius i de sensibilització de l'AMB
    ApS
    Pòster
    Ventall
    Vídeo 
  • Mesures de previsió i avaluació de la qualitat de l'aire
    Es disposa, d'una banda, del visor de la qualitat de l'aire, que informa dels nivells actuals en el territori metropolità de NO₂, PM₁₀ i O₃, de les dades dels darrers 5 dies a través de les dades provisionals de la XPVCA de la Generalitat i la previsió a dos dies vista d'aquests contaminants. Per a aquesta darrera informació també incorpora l'evolució de la contaminació de fons o externa, la que ve de fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona.
    
    Per altra banda, per tal d'avaluar les diferents actuacions fetes en els diversos àmbits en què l'AMB té competència, s'està treballant en el model d'avaluació de la qualitat de l'aire. En aquest model s'hi ha incorporat l'escenari actual (2016) sobre la base de l'aranya de trànsit i els escenaris futurs previstos (2024) en el Pla metropolità per la mobilitat neta (2019-2024), i s'hi observa una reducció de les concentracions de NO₂ i PM₁₀ a causa de la renovació de la flota i altres fonts d'energia menys contaminants.
    
    

    Visor de la qualitat de l'aire.
• L'avaluació ambiental com a eina de desenvolupament sostenible
  A l'àrea metropolitana de Barcelona es localitza la llar de 3,2 milions de persones i es genera el 52% del PIB de Catalunya. Es tracta d'un territori molt valuós, amb un marcat ús residencial i una activitat econòmica intensa. El desenvolupament i la renovació de la metròpolis de manera adient són la base que permetrà millorar la qualitat urbana i assolir una ciutat més amable, sostenible i adequada per a la salut. 
  
      a) Informes ambientals
  
  En el darrer mandat, la Direcció de Serveis Ambientals (DSA) ha reforçat l'avaluació ambiental com a eina en favor del desenvolupament sostenible de la metròpolis. S'ha participat en avaluacions ambientals relacionades amb iniciatives promogudes per altres administracions, com per exemple:
  
  

  • Pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès
  • Projecte de millora de drenatge i naturalització en l'àmbit de Cal Notari al districte d'Horta-Guinardó, al terme municipal de Barcelona
  • Projecte de millora de la seguretat viària, drenatge longitudinal i obres complementàries a la carretera BV-1468, del PK 6+320 al 12+220, als termes municipals de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.

  També s'ha dut a terme l'avaluació ambiental d'iniciatives específiques com el projecte bàsic avançat o la restauració de les zones III i IV del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, al terme municipal de Begues.
  
      b) Avaluacions ambientals
  
  

  Durant aquest mandat s'ha iniciat la direcció i la participació de les avaluacions ambientals sobre aspectes estratègics. Es tracta d'integrar de manera coherent totes les polítiques ambientals de l'AMB sobre els grans reptes de la metròpolis, aprofitar les sinergies entre les mesures i aconseguir els objectius proposats. Aquests plans o programes estratègics marcaran de manera molt determinant el futur de la metròpolis. Per aquest motiu són peces clau del desenvolupament sostenible:
  
  

  • Avaluació ambiental del futur Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals PREMET25.
    • L'avaluació ha marcat com a repte ambiental assolir la neutralitat en carboni de les emissions associades a la gestió dels residus metropolitans, quantificat mitjançant l'anàlisi de cicle de vida.
    • S'analitzen cinc objectius socioambientals (OSA): el consum de recursos materials i la generació de residus, l'energia i el canvi climàtic, la qualitat de l'aire i la salut, el territori i el sòl i l'aigua. 

      c) El coneixement de l'entorn metropolità i el seu futur
  

  El coneixement de l'entorn metropolità i la seva evolució futura en un context de canvi climàtic i les seves interrelacions exteriors és una tasca que la DSA desenvolupa mitjançant estudis específics. El conjunt dels resultats constitueix un banc de dades extremament valuós per configurar l'escenari futur de la metròpolis. Durant aquest mandat s'han dut a terme estudis rellevants en l'àmbit del canvi climàtic:
  
  

  • Consum d'energia i teixits morfològics residencials. El consum d'energia dels teixits urbans és determinat per un seguit de condicionants: climàtics (temperatura exterior), la compacitat del teixit, la transmitància tèrmica dels tancaments dels habitatges, les condicions socioeconòmiques dels habitants, l'orientació de les obertures predominants en el teixit, etc. Per tal d'entendre millor la influència d'aquests condicionants en el consum d'electricitat dels habitatges, s'ha dut a terme una avaluació individual de la relació de l'indicador de consum d'electricitat per superfície (kWh/m²) respecte a aquests condicionants per cada tipologia de teixit urbà.

  • Anàlisi del comportament tèrmic del continu urbà Gavà-Viladecans-Castelldefels.

  L'objecte de l'estudi és la realització d'un diagnòstic del comportament climàtic del continu urbà de Viladecans-Gavà-Castelldefels, i molt particularment de l'illa de calor que s'hi genera, dirigit a assistir possibles estratègies i mesures d'adaptació per impulsar la resiliència al canvi climàtic i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
   
  

  • Vulnerabilitat al canvi climàtic. Estudi "Onades de calor". L'estudi se centra en l'anàlisi dels índexs relacionats amb la calor. S'ha demostrat que existeix una relació entre la temperatura alta i l'agreujament de les afeccions sensibles a la calor. Així doncs, en un escenari de canvi climàtic on es projecten temperatures més extremes, la salut és un risc que caldrà tractar.

  
  Dades estadístiques
  PREMET25
• Autoritat ambiental
  
  L'AMB s'ha consolidat com a autoritat ambiental en matèria d'intervenció administrativa mitjançant els següents elements:
  
  

  • L'emissió d'informes ambientals en relació amb l'abocament de les aigües residuals que calia integrar a autoritzacions i/o llicències ambientals.
  • L'avaluació dels expedients de llicència ambiental i la formulació dels informes integrats de la Ponència Metropolitana d'Avaluació Ambiental.
  • Les autoritzacions de connexions i d'afeccions a la xarxa metropolitana de sanejament.
  • Les autoritzacions d'aigua regenerada de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR).
  • El seguiment i control dels impactes mediambientals de les instal·lacions metropolitanes de tractament de residus i de tractament d'aigües residuals.
  • Les actuacions en matèria de lluita contra la contaminació atmosfèrica.

  Aquest seguiment permet incidir de manera directa en la salut ambiental metropolitana i reduir la perillositat potencial dels focus emissors, actuació incorporada com a cinquè eix del compromís per a la sostenibilitat de l'AMB.
  
  Així mateix, per tal de poder exercir les seves competències com a autoritat ambiental, l'AMB reglamenta els seus serveis.
  
  Les dades estadístiques es publiquen anualment al lloc web de l'AMB.
  
  Dades estadístiques

  • Informes ambientals en relació amb l'abocament d'aigües residuals
    En l'exercici de les seves competències l'AMB autoritza diversos tipus d'abocaments:
    
    

    • Autoritzacions d'abocament d'aigües residuals a la xarxa metropolitana:

    L'AMB autoritza l'abocament a la xarxa de sanejament de les instal·lacions establertes a l'àrea metropolitana, i garanteix així el correcte funcionament de les instal·lacions de tractament d'aigües residuals (EDAR).
    
    Durant el període 2015-2019 s'han gestionat 2.294 expedients d'abocament d'aigües residuals a la xarxa de sanejament.
    
    

    • Autoritzacions d'abocament d'aigües residuals mitjançant camió cisterna

    Tots els abocaments d'aigües residuals a les EDAR metropolitanes procedents d'activitats industrials i neteja de clavegueram mitjançant camió cisterna han de disposar de l'autorització corresponent de l'AMB. Així mateix, tots els transportistes han d'estar acreditats per abocar aigües residuals a les EDAR metropolitanes, així com els camions que les transporten.
    
    Des de la incorporació d'aquest procediment, l'AMB ha acreditat 67 transportistes, que són els encarregats de transportar les aigües dels diferents usuaris fins a les estacions depuradores del Prat o del Besòs, dels quals 24 són de nova acreditació. Això ha suposat 5.751 entrades de vehicles cisterna a les EDAR i un cabal abocat total de 68.512,8 m³ (vegeu al final del text l'enllaç a la llista de transportistes autoritzats).
    
    

    • Autoritzacions d'abocament d'aigües procedents de l'esgotament del nivell freàtic

    És competència de l'AMB l'atorgament de les autoritzacions per abocar les aigües procedents de l'esgotament temporal del nivell freàtic a la xarxa metropolitana de sanejament d'aigües residuals amb destí final a una EDAR metropolitana.
    
    En el període 2015-2019 s'han tramitat 62 expedients.
    
    

    • Programa de reducció de la contaminació (PRC)

    L'autorització d'abocament pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats en l'annex 2 del Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals (RMAAR), sempre que s'aprovi un programa de reducció de la contaminació (PRC) tècnicament viable i temporalment possible en un termini màxim de dotze mesos, per tal d'adequar les característiques dels abocaments al RMAAR.
    
    Llista de transportistes autoritzats
    Programa de reducció de la contaminació (PRC). RMAAR
  • Ponència Metropolitana d'Avaluació Ambiental
    Les matèries sobre les quals informa la Ponència Metropolitana d'Avaluació Ambiental (PMAA) són, principalment, contaminació atmosfèrica, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus municipals, a més d'integrar totes les altres matèries competència d'altres administracions.
    
    L'informe integrat el sol·licita el corresponent ajuntament abans del tràmit d'informació pública establert pel procediment de llicència ambiental de les activitats de l'annex II de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
    
    Entre els anys 2015 i 2019, la Ponència Ambiental Metropolitana de l'AMB ha tramitat 331 expedients, entre informes integrats i modificacions substancials i no substancials de les activitats.
  • Intervencions a la xarxa metropolitana de sanejament: connexions i afeccions
    La xarxa metropolitana de sanejament correspon a la xarxa en alta del sistema de sanejament, és a dir, al conjunt de col·lectors metropolitans i instal·lacions complementàries com estacions depuradores, bombaments, etc. Qualsevol tipus d'intervenció que es faci a la xarxa en alta ha de ser revisada i autoritzada per l'AMB.
    
    Tanmateix l'AMB també estudia i autoritza les sol·licituds de les administracions o particulars que, en executar determinades obres, normalment de serveis, puguin afectar el sistema de col·lectors metropolitans i estableix, si escau, les condicions a seguir en l'execució.
    
    En el període 2015-2019 s'han tramitat 41 expedients de sol·licitud de connexió a la xarxa i 111 expedients d'afecció a la xarxa metropolitana de sanejament.
  • Concessions d'aigua regenerada
    La reutilització planificada d'aigües regenerades, procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals, resulta essencial per poder satisfer determinades demandes a l'entorn metropolità i contribuir eficaçment a la preservació del medi natural. Per tal de poder fer l'aportació d'aquests recursos hídrics es disposa de diferents tractaments terciaris a les estacions depuradores, que permeten regenerar les aigües fins al nivell i la qualitat exigits per als usos de reutilització.
    
    A la Direcció de Serveis Ambientals s'està treballant per obtenir les autoritzacions corresponents de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè les depuradores metropolitanes puguin servir aigua regenerada per a determinats usos.
  • Seguiment i control dels impactes mediambientals de les instal·lacions metropolitanes de tractament de residus i de tractament d'aigües residuals
    L'AMB, com a titular de les instal·lacions de tractament de residus i de tractament d'aigües residuals metropolitanes, és la responsable de vetllar pel seguiment i control dels impactes ambientals que aquestes dues tipologies d'instal·lacions puguin causar al medi.
    
    En aquest sentit, al servei d'Autoritat Ambiental es treballa en els següents eixos:
    
    

    • El control del compliment de les instal·lacions d'acord amb la legislació mediambiental vigent.
    • L'obtenció de les corresponents autoritzacions i/o llicències ambientals de les instal·lacions d'acord amb la Llei 20/2009.
    • L'obtenció de qualsevol altra autorització de caire mediambiental requerida per a l'exercici de l'activitat.
    • La notificació a l'administració competent de les possibles modificacions que es portin a terme.
    • L'execució dels plans d'acció individuals per a la reducció de les emissions de NO₂ i PM₁₀ de les instal·lacions, de tractament de residus i de tractament d'aigües residuals, propietat de l'AMB.
  • Lluita contra la contaminació atmosfèrica
    Dins del marc del Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica es preveu treballar en el fet que les indústries prenguin consciència de la problemàtica associada a la contaminació atmosfèrica i participin en la reducció de la contaminació, i s'estableixen mesures especifiques com  les següents:
    
    

    • La creació d'una Guia d'usuaris per al control de generadors de baixes emissions com una eina per als ens locals en el control de les emissions atmosfèriques. La Guia s'aprova al gener de 2017.
    • En data 19 de desembre de 2017, el Consell Metropolità de l'AMB aprova el Pla d'acció genèric de reducció de les emissions industrials, que ha de servir per donar un marc d'elaboració dels plans d'acció individuals de cada activitat, de cara a establir les mesures concretes segons la tipologia i les característiques dels processos.
    • També s'aproven els Plans d'acció individuals de les instal·lacions, de tractament de residus i de tractament d'aigües residuals, propietat de l'AMB.

    Per fer efectiva l'elaboració dels plans d'acció individuals per a cadascuna de les activitats implantades als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, el Consell Metropolità de 29 de gener de 2019 aprova inicialment l'Ordenança tipus Reguladora de la protecció davant de la contaminació atmosfèrica per NO₂ i PM₁₀ de les activitats industrials, que regula l'àmbit d'aplicació, el contingut mínim que hauran de tenir els plans, el procediment d'actuació en cas d'episodi d'alta contaminació, el control i seguiment del pla per part dels ens locals i la descripció de les accions que constitueixen infraccions administratives, així com les sancions que se'n derivin.
    
    Guia d'usuaris per al control de generadors de baixes emissions
    Pla d'acció genèric de reducció de les emissions industrials

  • Reglamentació dels serveis propis
    En data 27 de gener de 2015 (publicació text íntegre modificat el 12 de desembre de 2018), el Consell Metropolità de l'AMB va aprovar el Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals (RMAAR), el qual té per objecte l'ordenació i la intervenció administrativa de la utilització, el manteniment i la conservació del servei públic de sanejament, que comprèn les xarxes de clavegueram de titularitat municipal i la xarxa metropolitana de sanejament de la qual és titular l'AMB. Inclou també l'autorització de l'abocament d'aigües provinents de l'esgotament del nivell freàtic per a la construcció, i l'autorització d'obres realitzades per tercers que afectin el sistema públic de sanejament metropolità.
    
    De la mateixa manera, al desembre de 2018 es va aprovar l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació de serveis i la realització d'activitats ambientals de l'AMB per a l'any 2019.
    
    Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals
    Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació de serveis i la realització d'activitats ambientals
• Difusió i participació
  Durant aquest període s'han dut a terme accions de difusió i participació en dos àmbits. En relació amb el Pla clima i energia 2030 (PCE30), que conté 92 accions, agrupades en 13 línies d'acció i 4 àmbits d'actuació transversals:
  
  

  • S'ha treballat en diferents formats divulgatius del PCE30:
  • Càpsula audiovisual: disponible al web
  • Resum desplegable
  • Blog Clima Energia

  
  Tutorial per facilitar la consulta al visor d'escenaris climàtics futurs
  

  • Presència en actes i esdeveniments:
  • Assistència a la cerimònia del Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia (Brussel·les, octubre 2015)
  • Coorganització del Seminari Procura + de l'ICLEI (Barcelona, novembre 2015)
  • Presentació de pòster a la 8a Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles (País Basc, abril 2016)
  • Comunicació tècnica CONAMA 2016 (Madrid, novembre 2016)
  • Premi a l'Estratègia de gestió del carboni de l'AMB (Barcelona, maig 2018)
  • Estratègies climàtiques AMB a la 3a Taula Territorial de l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat (Viladecans, setembre 2018)
  • Entrevista sobre el Pla clima i energia a la TV Badalona (4 d'octubre 2018, minut 11)
  • Entrevista sobre el Pla clima i energia al programa Stock de ràdio de La Xarxa (23 de novembre 2018)
  • Comunicació tècnica CONAMA 2018 (Madrid, novembre 2018)
  • Convidats com a ponents en conferències de la Comissió Europea (EUSEW), congressos internacionals i nacionals sobre edificació NZEB, transició energètica i mobilitat elèctrica, taules de debat de l'ICAEN i la DIBA, clústers i grups de treball del sector de les renovables, aparicions i reportatges en mitjans sobre projectes (NZEB, fotolineres), així com assistències tècniques i col·laboracions amb les direccions de serveis d'Urbanisme, Prevenció i Gestió de Residus i MedCities.

  NZEB, fotolineres
  
  En l'àmbit del Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica i el Protocol d'actuació en cas d'episodis d'alta contaminació per NO₂ o PM₁₀ i per tal d'informar la ciutadania i els col·lectius interessats respecte de les actuacions i mesures de l'AMB pel que fa a la qualitat de l'aire, s'adjunta una llista de diverses jornades de formació tant internes com externes i entrevistes, entre d'altres:
  
  

  • Visor de la qualitat de l'aire
  • Trobada metropolitana per avaluar les mesures contra la contaminació atmosfèrica. 25 de juliol de 2015
  • Formació interna als treballadors del Laboratori de l'AMB. 31 de maig de 2017
  • Participació com a ponents al curs de formació plans de millora de la qualitat de l'aire de la Diputació de Barcelona. 24 de novembre de 2017
  • Entrevista sobre la qualitat de l'aire al programa "Atalaiar" d'Esplugues Televisió (ETV). 8 de desembre de 2017 
  • Formació interna als treballadors de l'AMB. 20 de desembre de 2017
  • 2n Seminari Ambiental de l'AMB. 25 d'abril de 2018
  • Entrevista a El Prat Ràdio. 12 de juliol de 2018
  • Participació al Seminari Tècnic Local "L'ordenança metropolitana de contaminació atmosfèrica", organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya. 13 de juliol de 2018
  • Entrevista sobre Mobilitat sostenible i segura al programa Atalaiar d'Esplugues Televisió (ETV). 21 de setembre de 2018

  Per a més informació, consulteu la secció Canvi climàtic en aquesta pàgina.

• Compartir: