Un dels objectius de la Direcció de Serveis del Cicle de l'Aigua de l'AMB és prestar un servei que atengui les necessitats d'ús i consum d'aigua, tot preservant els recursos naturals i el medi ambient, amb la màxima qualitat i eficàcia que permet l'estructura.
Durant el mandat 2015-2019 s'ha establert una manera de treballar planificada i convinguda amb la transparència, la informació, la participació i la rendició de comptes a la ciutadania, i s'ha proposat una reflexió crítica sobre les línies d'intervenció, per millorar-les i que es converteixin en el catalitzador dels processos de planificació i intervenció dels serveis del cicle integral de l'aigua.
Un dels principals objectius assolits durant el mandat ha estat la prestació del servei d'abastament d'aigua com a bé comú, tot avançant en la línia de garantir el subministrament universal, millorant el control de la gestió del servei, aconseguint una millora en la tarifa i en l'àmbit d'atenció a les famílies vulnerables i al medi ambient.
Un dels principals objectius assolits durant el mandat ha estat la prestació del servei d'abastament d'aigua com a bé comú, tot avançant en la línia de garantir el subministrament universal, millorant el control de la gestió del servei, aconseguint una millora en la tarifa i en l'àmbit d'atenció a les famílies vulnerables i al medi ambient.
-
Pla director del cicle integral de l'aigua
L'aigua és un element essencial per al funcionament tant dels ecosistemes naturals com dels sistemes urbans. En el nostre territori, de naturalesa mediterrània, l'aigua és un recurs escàs i molt preuat que ens obliga a gestionar-lo de manera integral, i a entendre la complexitat de tot el seu cicle per intentar donar resposta a les múltiples demandes dels ecosistemes naturals i els sistemes urbans.
L'àrea metropolitana de Barcelona és deficitària en termes de recursos hídrics: per la situació, pel clima i per la gran població i activitat industrial, consumeix més aigua de la que el propi entorn físic pot oferir. És per aquest motiu que convé analitzar el cicle de l'aigua des d'un punt de vista integral, i considerar totes les aigües que hi entren (potable, freàtica, regenerada i pluvial) i que en surten per entendre com es relacionen i com se'n pot optimitzar l'aprofitament.
L'àrea metropolitana de Barcelona concentra una part molt important de població i d'activitats econòmiques, les quals tenen unes necessitats d'aigua que no es poden cobrir amb els recursos hídrics propis (final de conca del Llobregat i del Besòs). Per això, actualment una part important de l'abastament es fa amb recursos d'altres conques.
L'efecte que pot tenir el canvi climàtic en el cicle de l'aigua, tal com sembla que indiquen les diferents projeccions, és una lleugera disminució dels recursos i sobretot una variabilitat més gran de la disponibilitat, amb un increment tant dels períodes de sequera com de les possibles inundacions en períodes extrems.
Així doncs, el cicle de l'aigua és actualment un dels reptes que tenim sobre la taula, tant a a les ciutats com a tota l'àrea metropolitana, i que en el futur encara es preveu més rellevant, amb una reducció dels recursos hídrics i un petit augment de la seva demanda.
Durant els darrers dos anys s'ha desenvolupat el Pla director del cicle integral de l'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona. El document s'ha focalitzat a sintetitzar i agrupar tota la informació bàsica del cicle integral de l'aigua de l'AMB, dins del qual el component que té més pes en el treball és l'abastament d'aigua potable (fonts de subministrament, demandes i caracterització de la xarxa, etc), tot i que s'han treballat també els àmbits de sanejament i l'ús de recursos hídrics alternatius (aigua freàtica, dessalinitzada i regenerada).
L'àmbit del treball són els 36 municipis de l'AMB, alguns dels quals s'han considerat com a conjunt, pel fet que molta informació disponible és conjunta per a tot el sistema i que són municipis adjacents amb una sola xarxa d'abastament.
El Pla director analitza quina és la situació actual del cicle integral de l'aigua a l'àrea metropolitana des de l'abastament fins a la reutilització, i estableix diverses directrius, que seran els programes que caldrà desenvolupar en un futur proper i mitjà, inclosos dins un marc d'actuació comú. -
Abastament
Cal destacar que el 2 d'agost del 2017, l'AMB, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Girona i altres entitats del territori, van signar l'Acord de la Taula del Ter amb l'objectiu que en el període 2018-2028 hi hagi una reducció del cabal del Ter cap a la regió metropolitana fins arribar a un màxim del 30% sobre el volum desembassat al riu, i que mai superi un transvasament màxim de 90 hm3/any.
Aquesta disminució de cabal es durà a terme en tres fases, durant les quals ja estan previstes les mesures per tal de compensar la manca de recurs hídric procedent del Ter.
El cabal subministrat a l'àrea metropolitana es troba al voltant dels 220 hm3/any i l'ús domèstic n'és el principal consumidor, a excepció de Castellbisbal que, pel tipus de teixit del municipi, té com a principals consumidors els industrials inclosos com a no domèstics. Tot i que el cabal registrat en tot el territori es troba al voltant de 181 hm3/any, amb un rendiment tècnic d'un 84%, la realitat és que cada xarxa municipal té les seves característiques hidràuliques pròpies i cal tractar municipi per municipi, tal com fan les 9 companyies subministradores d'aigua potable a l'àmbit metropolità.
![]()
Pel que fa a les dotacions domèstiques, es mantenen en valors baixos, sobre els 104,3 litres per habitant i dia, i per tant en valors propers al mínim de 100 litres per habitant i dia establert per l'ONU.
Abastament a l'AMB
-
Seguiment i control d'explotació
El Servei de Supervisió de Concessions, creat durant el present mandat, ha treballat en l'auditoria i el seguiment dels serveis d'abastament d'aigua potable prestats per les diferents empreses en l'àmbit metropolità.
Durant els darrers quatre anys s'han revisat exhaustivament les despeses de l'empresa metropolitana de gestió del cicle de l'aigua (Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, SA), i s'ha aconseguit d'aquesta manera un millor coneixement dels aspectes tècnics, organitzatius, econòmics i financers de l'activitat amb una conseqüent reducció del cost de l'aigua per als ciutadans. En concret, les tarifes han sofert les següents baixes:
- 2016 – baixa un 2,4% amb efectes al desembre 2016
- 2018 – baixa un 1,65% amb efectes al 10 maig 2018
- 2019 – baixa un 5,7% amb efectes a l'1 gener 2020
Aquest seguit de decrements significa una reducció total acumulada del 9,5%.
Durant aquest mandat, en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del que va acordar el Consell Metropolità, la DSCA ha dut a terme diversos treballs, tot aplicant el criteri de prudència i de previsió davant una eventual ratificació de la sentència per part del Tribunal Suprem, que són els següents:
a) La valoració dels actius afectes al servei d'abastament en baixa i de sanejament en alta.
L'estudi pretén valorar el sistema de sanejament en alta i d'abastament en baixa dels municipis metropolitans operats per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua (en endavant ABEMGCIA), a data de la seva constitució, l'any 2013.
b) L'avantprojecte de liquidació.
Informe sobre els càlculs teòrics d'una primera estimació dels imports de l'eventual liquidació resultant en cas de confirmació de les sentències del 9 i 10 de març de 2016 del TSJC.
c) L'estudi d'alternatives de models de gestió.
Per poder incidir en la millora del control de la gestió del servei s'ha redactat l'estudi d'alternatives de models de gestió del cicle integral de l'aigua amb la idea de disposar d'un document que englobi els diferents models de gestió, el seu procediment d'adjudicació i les particularitats jurídiques i característiques de cadascun d'ells.
Abastament d'aigua a les poblacions
Companyies i tarifes -
Instal·lacions
Les inversions en la xarxa de subministrament es duen a terme amb l'objectiu d'evitar l'envelliment de la xarxa, i millorar-ne el rendiment i l'eficiència. En el context de l'empresa metropolitana de gestió del cicle de l'aigua, amb 23 municipis metropolitans, s'han aprovat els plans d'inversions pels següents imports:
Plans d'inversions aprovats2015 2016 2017 2018 38,7 M € 38,9 M € 38,9 M € 39,6 M €
Un dels objectius establerts en el Pla d'actuació metropolitana és la reducció dels aforaments, un tipus de subministrament on s'estableix un cost fix de consum independentment del volum que es consumeixi, i que es troba en habitatges antics amb canonades també antigues. Aquest tipus de subministrament està en extinció, tot i que les darreres unitats sempre són les més costoses d'eliminar. En el període 2015-2018 van disminuir en un 23% i van passar dels 3.113 aforaments del 2015 als 2.397 del 2018.
Instal·lacions i equipaments
-
Seguiment i control d'explotació
-
Sanejament
-
Seguiment i control d'explotació
El sanejament es porta a terme amb les EDAR metropolitanes i els sistemes de sanejament associats es fan mitjançant l'empresa mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, SA (ABEMGCIA).
El Servei de Sanejament i Inspecció (SSI) de l'AMB, fa el control de l'explotació del sanejament a través del mòdul de gestió de sistemes de sanejament del programari Gestió Integral i Control d'Aigües (GICA0). Gràcies a aquesta eina, el SSI pot rebre, visualitzar, gestionar i tractar la totalitat de les dades generades en les 7 EDAR de l'AMB i en la planta de tractament de fangs del Besòs.
El SSI fa inspeccions a les EDAR i a la planta de tractament de fangs del Besòs per tal de garantir que l'explotació de les plantes es du a terme d'acord amb la normativa de qualitat de l'aigua de sortida.
Pla de sanejament-
Dades d'explotació de les EDAR
- Cabal
Dades bàsiques i cabal tractat de les EDAR de l'AMB de 2015 a 2018EDAR Capacitat disseny Habitants Tipus de tractament Cabal depurat (m3) 2015 Cabal depurat (m3) 2016 Cabal depurat (m3) 2017 Cabal depurat (m3) 2018 (m3/dia) equivalents Besòs 525.000 2.850.000 Biològic 116.457.659 122.374.422 122.458.271 125.457.846 El Prat de Llobregat 315.000 1.710.000 Biològic, nutrients i regeneració 86.357.714 88.413.038 91.596.549 94.347.850 Sant Feliu de Llobregat 64.000 380.000 Biològic, nutrients i regeneració 17.412.261 17.695.866 18.037.976 21.009.842 Montcada i Reixac 72.600 430.000 Biològic, eliminació fòsfor 17.149.895 17.591.763 18.761.525 21.638.147 Gavà-Viladecans 64.000 380.000 Biològic, nutrients i regeneració 13.547.225 13.652.120 13.991.781 15.218.034 Begues 1.200 7.000 Biològic, nutrients 340.062 330.547 340.891 415.516 Vallvidrera 1.100 6.000 Biològic, nutrients i regeneració 258.658 263.759 283.271 333.075 TOTAL 1.042.900,00 5.763.000,00 251.523.474,00 260.321.515,00 265.470.264,00 278.420.310,00
El 2018 hi ha hagut més precipitacions que en anys anteriors.
- Energia
S'entén per energia cogenerada la produïda a les EDAR a partir del biogàs generat en el procés de digestió anaeròbia dels fangs.
EDAR 2015 2016 2017 2018 Energia consumida Energia cogenerada Energia consumida Energia cogenerada Energia consumida Energia cogenerada Energia consumida Energia cogenerada Besòs 42.522.500 40.336.055 38.886.244 38.270.071 El Prat de Llobregat 38.928.432 34.543.463 41.358.814 37.709.082 38.805.653 43.538.600 35.637.572 32.710.000 Sant Feliu de Llobregat 6.267.201 3.380.954 6.198.010 3.362.421 6.358.819 2.667.646 6.356.882 2.191.820 Montcada i Reixac 4.117.448 4.242.082 3.500.439 3.248.520 Gavà-Viladecans 7.210.270 2.680.569 7.392.809 749.750 6.950.149 1.595.001 7.241.588 2.439.156 Begues 184.419 173.429 178.266 197.206 Vallvidrera 294.166 298.449 329.730 342.287 Metrofang 8.357.783 7.650.045 7.431.877 7.125.834 TOTAL 107.882.219 40.604.986 107.649.693 41.821.253 102.441.177 47.801.247 98.419.960 37.340.976 Energia elèctrica consumida i cogenerada a les EDAR metropolitanes
L'any 2016, hi va haver una disminució en el consum d'energia elèctrica total de les plantes del 0,22% i un augment d'energia cogenerada del 3%. En aquest any el sistema de cogeneració de l'EDAR de Gavà – Viladecans va estar sense funcionar a causa de l'avaria del motor.
L'any 2017, hi va haver una disminució en el consum d'energia elèctrica total de les plantes del 4,84%. Pel que fa a l'energia cogenerada hi va haver un increment del 14,30%.
- A l'EDAR de Gavà hi ha hagut una producció d'energia de cogeneració el doble que en l'any anterior, ja que en el 2017, s'ha instal·lat un motor recondicionat per substituir temporalment el motor de cogeneració avariat des de principis de 2016.
- A l'EDAR de Sant Feliu s'ha reduït la producció d'energia de cogeneració en un 20% respecte de l'any 2016. En aquest any s'ha parat el sistema de codigestió que ha provocat una reducció en la producció de biogàs i, per tant, la generació d'energia elèctrica.
L'any 2018, hi ha hagut una disminució en el consum d'energia elèctrica total de les plantes, del 3,93% respecte de l'any anterior. També s'ha reduït l'energia cogenerada en un 21,88 %.
- A l'EDAR de Gavà s'ha posat en marxa el motor de cogeneració a principis de gener.
- A l'EDAR de Sant Feliu s'ha posat en marxa el motor de cogeneració a mitjans de l'any.
- A l'EDAR Prat s'ha aturat l'assecatge tèrmic a causa de la parada dels motors de cogeneració de Gas Natural. Per al funcionament de l'assecatge tèrmic calia comprar gas natural, que s'utilitzava en la cogeneració. Un cop aturat aquest procés, ja no cal comprar-ne i, en conseqüència, es redueix l'energia cogenerada, que en aquest cas és del 24,87 %.
- Residus
RESIDUS PRODUÏTS PER L'EDAR (t) Escombraries i Sorres Total 2015 Total 2016 Total 2017 Total 2018 EDAR Besòs 3.328,47 3.589,31 3.923,80 3.713,24 El Prat de Llobregat 1.879,51 1.585,77 1.182,06 1.246,53 Sant Feliu de Llobregat 291,43 292,46 257,16 264,50 Montcada i Reixac 448,58 418,01 360,80 462,82 Gavà-Viladecans (Begues) 727,73 671,39 600,98 497,22 Vallvidrera 15,24 9,00 14,16 16,62 Begues 4,74 4,04 21,42 37,22 Total (t) 6.696 6.570 6.360 6.238 Residus generats a les EDAR metropolitanes
Residus als col·lectors metropolitansEDAR (centres d'expedició) Sorres Col·lectors 2015 Sorres Col·lectors 2016 Sorres Col·lectors 2017 Sorres Col·lectors 2018 El Prat de Llobregat 416,5 172,56 137,72 244,56 Sant Feliu de Llobregat 317,00 218,52 198,14 140,54 Montcada i Reixac 549,12 520,18 824,52 585,14 Total (t) 1.282,62 911,26 1.160,38 970,24
A la taula següent s'observa la distribució de la disposició dels fangs generats a l'AMB.
Disposició dels fangs generats a les EDAR metropolitanesDISPOSICIÓ DE FANGS SEGONS DISTRIBUCIÓ (TMS) EDAR 2017 TOTAL 2015 TOTAL 2016 TOTAL 2017 TOTAL 2018 Deshidratat El Prat de Llobregat 6.132 7.135 8.081 13.078 Besòs 37.755 40.635 41.174 39.214 Sant Feliu de Llobregat (Vallvidrera) 3.016 3.009 3.273 3.141 Gavà-Viladecans (Begues) 2.475 2.491 2.442 2.606 Vallvidrera (*) 0 0 0 0 Begues (*) 0 0 0 0 Total fang deshidratat 49.379 53.271 54.970 58.040 Assecat El Prat de Llobregat 5.994 4.601 4.564 1.825 Besòs Total fang assecat 5.994 4.601 4.564 1.825 TOTAL 55.373 57.872 59.533 59.865
(*) Per criteris d'eficiència energètica, es biometanitzen els fangs humits de les EDAR de Begues i Vallvidrera en els digestors de Gavà-Viladecans i Sant Feliu de Llobregat, respectivament. Puntualment les EDAR de Begues i Vallvidrera poden gestionar directament els seus fangs amb el compostatge com a destí principal.
- Aigua regenerada
- Riu/EDR: manteniment del cabal del riu Llobregat a partir del punt de captació de l'ETAP de Sant Joan Despí o a l'assut de Molins de Rei i/o subministrament d'aigua per al seu tractament a l'estació EDR de Sant Boi del Llobregat.
- Cabal z. humides: subministrament d'aigües regenerades per al manteniment de diferents zones humides situades al delta del riu Llobregat
- Reg: subministrament d'aigua regenerada per al reg de zones municipals.
- Camions cisterna: subministrament d'aigua regenerada per a la neteja viària.
- Injecció de pous: subministrament d'aigua regenerada per a la seva injecció a la barrera contra la intrusió salina de l'aqüífer del delta del riu Llobregat.
- Escenari A: tractament discontinu amb injecció d'aigua regenerada a l'aqüífer del delta del Llobregat i subministrament d'aigües regenerades a les zones humides del delta del Llobregat.
- Escenari B: tractament continu amb injecció d'aigua regenerada a l'aqüífer del delta del Llobregat, subministrament d'aigües regenerades a les zones humides del delta del Llobregat i manteniment del cabal del riu Llobregat a partir del punt de captació de l'ETAP de Sant Joan Despí.
- Escenari C: tractament continu amb injecció d'aigua regenerada a l'aqüífer del delta del Llobregat, subministrament d'aigües regenerades a les zones humides del delta del Llobregat i manteniment del cabal del riu Llobregat a partir de l'assut de Molins de Rei.
REGENERACIÓ EDAR Gavà 2015 2016 2017 2018 CABAL REUTILITZAT (m3/any) Cabal corredores 3.776.670 3.923.950 3.937.618 2.547.583
REGENERACIÓ EDAR Prat de Llobregat 2015 2016 2017 2018 CABAL REUTILITZAT (m3/any) Riu/EDR 0 0 19.464 37.324 Cabal z. humides 0 2.826 0 0 Reg 0 0 0 0 Camions cisterna 0 0 0 0 Verge del port (Montjuïc) 0 0 0 0 Injectat a pous 10.614 12.106 12.193 25.561 TOTAL aplicats 10.614 14.932 31.657 62.885
Figura 10. Cabal d'aigua reutilitzatREGENERACIÓ EDAR Sant Feliu 2015 2016 2017 2018 CABAL REUTILITZAT (m3/any) CABAL GOLF 110.100 82.300 133.150 135.200 CABAL REG 65.200 108.900 146.100 75.950 Cabal Canal de la Infanta 525 34.800 53.500 1.500 Total 175.825 226.000 332.750 212.650
Reutilització a l'AMB
Programa de reutilització d'aigua
- Metrofang
Del 2015 al 2018, Metrofang ha tractat i gestionat 158.779 TMS, i tot ha estat exclusivament deshidratat. -
Indicadors de seguiment
En el procés d'explotació de sanejament s'estableixen 3 valors d'indicadors per controlar l'eficàcia en el tractament de les EDAR i el seguiment que es deriva de l'explotació.
- Grau de compliment
El càlcul es fa amb el número de mostres mensuals conformes, respecte al total de mostres, i cal tenir en compte que la superació del valor llindar d'un dels paràmetres controlats converteix la mostra en no conforme. Té un valor objectiu superior al 90%.
Resultat indicadors d'explotació EDAR 2017-2018Indicadors 2017 2018 Gavà 98% 88% Begues 100% 99% Besòs 99% 97% Prat 100% 97% Montcada 93% 78% Sant Feliu 86% 91% Vallvidrera 100% 100% Metrofang 17,7% 17,9% Inspeccions EDAR 93,3% 97,2%
Al 2018 es va dur a terme una modificació en el càlcul d'aquest indicador que motiva aquesta disminució, la qual no es pot relacionar amb un empitjorament de la qualitat de sortida.
La Directiva 91/271/CEE estableix el grau de compliment dels paràmetres de l'aigua de sortida de les EDAR. Els paràmetres que es mesuren són els especificats en aquest Decret i corresponen a la matèria en suspensió (MES), demanda química d'oxigen (DQO), demanda biològica d'oxigen (DBO5), nitrogen total (Ntot) i fòsfor (P).
Durant aquest mandat s'ha donat compliment a aquesta normativa en totes les EDAR metropolitanes.
- Qualitat de retorn dels fangs
Per determinar la qualitat de sortida de Metrofang es defineix un indicador que valora la qualitat dels retorns de Metrofang a l'EDAR del Besòs.
Resultat indicador qualitat del retorn de fangs 2017-2018Indicador 2017 2018 (qualitat retorn fangs) Metrofang 17,70% 17,90%
Una bona qualitat es determina en un retorn de fangs inferior al 30%. El càlcul es determina mitjançant la divisió de la mitjana mensual del càlcul diari de tones de matèria seca del sumatori dels fangs, acumulats dels últims 7 dies per les tones de matèria seca enviades a Besòs acumulades dels últims 7 dies.
Per tant, els resultats obtinguts (17%) són òptims.- Calendari d'inspeccions
En les següents taules es presenten els resultats d'aquest indicador en el període 2015-2018. Són indicadors establerts en la ISO del SSI. La part de sanejament es va incorporar a la ISO al 2017, per això les dades estan treballades des de llavors.
Resultat indicador d'inspeccions a planta 2017-2018Indicador 2017 2018 Inspeccions EDAR 93,30% 97,20%
Inspeccions a les EDAR 2016-2018Inspeccions 2016 2017 2018 Gavà Begues 9 11 11 Besòs 11 15 12 Prat 15 13 12 Montcada 10 10 12 Sant Feliu Vallvidrera 10 13 12 Metrofang 0 6 11 Total 55 68 70
-
Dades d'explotació de les EDAR
-
Inspecció i control
La base de dades (GICA0) disposa d'un cens industrial viu de 9.104 activitats, que permet diferenciar-les pel seu potencial contaminant (PC). El 41% es consideren potencialment contaminants.
![]( "IMG")
Durant l'any 2018, aproximadament el 30% (762 inspeccions) de les indústries potencialment contaminants ha estat inspeccionat pels serveis tècnics de sanejament de l'AMB.
Les activitats industrials amb implantació més gran al territori metropolità i les inspeccions que se'ls ha realitzat són:
Gràfic Inspeccions per activitats industrials
En la planificació d'inspeccions es mantenen les prioritats en funció del potencial contaminant de les activitats, els incompliments anteriors, episodis de contaminació, incidències i incompliments detectats en els mostrejos de col·lectors, així com l'estat de tramitació de les corresponents autoritzacions d'abocament, per tal de minimitzar al màxim l'impacte sobre les depuradores metropolitanes.
![]( "img")
Cal detallar que una inspecció pot tenir diverses mostres i, només que una d'elles sigui no conforme, es considera tota la inspecció com a no conforme.
De les inspeccions efectuades que presenten incompliments, en una o diverses mostres, es realitza una valoració per definir actuacions posteriors. Aquestes actuacions poden ser diferents en funció de la gravetat dels incompliments, de l'històric de l'empresa, de les afectacions a les depuradores metropolitanes i de possibles incidències en la inspecció.
És a dir, es diferencien els incompliments sancionables (S), dels no sancionables, per diferents motius, com ara els derivats de mostres preses amb cabal 0 (C0), que no es sancionen si no és que es consideren abocaments de residus líquids greus, els derivats de mostres en les qual s'ha pogut produir una incidència o avaria en la inspecció que queda suficientment acreditada (ISR), i aquells en què es considera oportú requerir a l'empresa mesures per corregir la desviació dels paràmetres (IAR).
La relació d'incompliments de les inspeccions realitzades durant el període 2015- 2018 i les actuacions de seguiment posteriors es resumeixen a la següent figura:
Gràfic Relació de tràmits d'inspeccions no conformes-
Minimització de les afectacions a les depuradores
Des del SSI es porta a terme el control de la xarxa metropolitana de sanejament per poder caracteritzar la qualitat de l'aigua residual en diferents punts de la mateixa amb l'objectiu de poder-la caracteritzar.
Per això, es realitza el control i el mostreig dels col·lectors metropolitans i l'explotació del Centre Mirall, que incorpora les dades obtingudes de les Estacions de Qualitat, i permet l'anàlisi en continu de determinats paràmetres de contaminació.
Aquestes tasques es realitzen a partir de:
-
Mostreig de col·lectors:
- Planificació de mostrejos.
- Mostreig a camp.
- Recepció de resultats analítics.
- Enviament de resultats sospitosos al procés d'episodis de contaminació.
-
Estacions de qualitat:
- Explotació diària de les EQ.
- Enviament de resultats sospitosos al procés d'episodis de contaminació.
- Seguiment de feines externalitzades.
![]( "IMG")
Des de la implantació al SSI de l'ISO 9001:2008, s'ha dut a terme el registre d'alarmes i episodis de contaminació detectats a la xarxa de sanejament metropolitana i municipal.
Aquest control s'ha efectuat gràcies a la gestió dels avisos que han arribat per les següents vies:
- Avís per inspeccions
- Avís control de xarxa
- Avís Estacions de Qualitat
- AB (Explotació d'EDAR i control de col·lectors metropolitans)
- Avís ajuntaments
- Avís indústries
- Altres
- Avís: qualsevol comunicació que arriba al responsable del protocol d'episodis de contaminació.
- Alerta: detecció d'una incidència o d'un augment anormal de contaminats, que pot requerir actuacions posteriors o no.
- Alarma: alerta que ha de tenir vinculades actuacions posteriors, ja siguin tècniques, administratives o totes dues, però que no tindrà afectació al medi receptor. Les alarmes poden ser tant puntuals com de llarga durada.
- Episodi: alerta que ha de tenir vinculades actuacions posteriors, tècniques i/o administratives, amb afectació al medi receptor.
Gràfic Incidències -
Mostreig de col·lectors:
-
Minimització de les afectacions a les depuradores
-
Instal·lacions
- Reposicions i millores
A la següent taula es pot veure per anys i sistemes els imports de les actuacions realitzades.
Cal destacar, pel que fa al 2017, l'actuació per emergència, de la reparació del Col·lector de Llevant per import d'1.844.742,83 €.
REPOSICIONS I MILLORES 2015 2016 2017 2018 SISTEMES Import final actuacions Import final actuacions Import final actuacions Import final actuacions SANEJAMENT Reposicions i Millores Reposicions i Millores Reposicions i Millores Reposicions i Millores BEGUES 4.472,00 € 60.325,25 € BESÒS 86.476,56 € 103.880,61 € 2.626.137,39 € 767.301,03 € GAVÀ 138.154,82 € 35.600,36 € 420.614,47 € 1.449.541,43 € MONTCADA 129.826,65 € 269.033,26 € 233.839,20 € PRAT 392.712,78 € 1.418.573,32 € 447.955,31 € 791.880,05 € SANT FELIU 155.847,44 € 199.603,55 € 87.625,99 € 1.427.399,08 € VALLVIDRERA 4.678,38 € 86.314,64 € SANEJAMENT 572.119,84 € 90.870,67 € 270.480,30 € Total 1.475.138,09 € 1.757.657,84 € 3.951.387,47 € 5.087.080,98 €
L'import total facturat en aquest període ha estat de 12.271.264,38 €.-
Altres actuacions
Altres actuacions
Des de l'AMB s'ha treballat fermament en formalitzar convenis i projectes conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua per millorar el sistema de sanejament de les aigües residuals metropolitanes.
Actuacions per donar robustesa i seguretat al sistema:
Alguns exemples de línies de treball per donar més versatilitat i robustesa al sistema són les que s'han centrat en:
a) Inclusió de col·lectors en el sistema de sanejament en alta:
2016 - "Conveni per a la inclusió dels col·lectors de Ca n'Armengol i Can Rigol al sistema de sanejament en alta a Sant Feliu de Llobregat".
b) Reposició de col·lectors en alta:
2017 – Conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per a la redacció del projecte constructiu de reposició del col·lector en alta afectat per la variant de Vallirana
2018 - Conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per a la redacció de l'estudi d'alternatives i el projecte constructiu del nou col·lector de l'avantport a la zona del Morrot del Port de Barcelona
c) Millora del tractament a les EDAR:
2016 - Conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per a la redacció del projecte constructiu d'ampliació i reducció de nutrients a la EDAR de Montcada i Reixac.
Actuacions de reducció del nombre d'habitants que no estan connectats a la xarxa de sanejament en alta:
2016 – Conveni de col·laboració entre Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per a la redacció del Projecte constructiu de l'execució del sanejament en alta dels nuclis de Can Paulet, Can Rafel, Can Vidal i les rovires al terme municipal de Cervelló.
2016 – Conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per al finançament de la redacció del Projecte constructiu de sanejament i depuració de les urbanitzacions de Can Santeugini, Costablanca, Ca n'Oliveró i Colònia del Carme, al terme municipal de Castellbisbal.
2018 – Conveni de col·laboració entre Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per a l'execució de les obres de sanejament en alta dels nuclis de Can Palauet, Can Rafel, Can Vidal i les Rovires, al terme municipal de Cervelló.
2018 – Conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua per a l'execució de les obres de sanejament i depuració de les urbanitzacions de Can Santeugini, Costablanca, Ca n'Oliveró i Colònia del Carme, al terme municipal de Castellbisbal.
-
Noves inversions
Durant l'any 2018 s'ha treballat intensament per justificar i evidenciar la necessitat d'inversions en les infraestructures de sanejament, a més de les reposicions i millores, i finalment s'ha aconseguit acordar un pla quinquennal amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que preveu una inversió de 144 milions d'euros en els propers cinc anys.
Equips i obra civil 2019-2023
1r any 2n any 3r any 4t any 5è any 2019 2020 2021 2022 2023 TOTAL REPOSICIONS (R ) 11.068.607,67 € 16.780.300,00 € 13.030.133,50 € 14.414.983,50 € 14.290.112,00 € TOTAL MILLORES (M) 893.000,00 € 1.926.000,00 € 1.061.000,00 € 1.881.000,00 € 2.506.000,00 € TOTAL REPOSICIONS I MILLORES (R + M) 11.961.607,67 € 18.706.300,00 € 14.091.133,50 € 16.295.983,50 € 16.796.112,00 € 77.851.136,67 € TOTAL NOVES INVERSIONS (NI) 3.368.126,43 € 21.336.379,40 € 17.077.283,80 € 9.308.804,00 € 15.208.000,00 € 66.298.593,63 € TOTAL INVERSIÓ (R + M + NI) 15.329.734,10 € 40.042.679,40 € 31.168.417,30 € 25.604.787,50 € 32.004.112,00 € 144.149.730,30 €
Això significa la consecució d'un repte molt important. El Pla està redactat en compliment del que regula a l'efecte el Reglament de serveis públics de sanejament, Decret 130/2009, de 13 de maig de 2003, i les directrius establertes per al seu desenvolupament formal.
D'acord amb això, el Pla comprèn un període de cinc (5) anys, des de l'any 2019 al 2023, ambdós inclosos, i es desglossa en els tres tipus d'actuacions considerades: reposicions, millores i noves inversions.
-
Seguiment i control d'explotació
-
Laboratori
El laboratori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona disposa de les millors tecnologies per poder dur a terme l'anàlisi de tot tipus de mostres ambientals, amb les màximes garanties de qualitat.
Amb aquesta finalitat, disposa des de l'any 2004 de l'acreditació d'acord a la norma ISO:17025, que suposa el màxim reconeixement internacional per a un laboratori d'anàlisi, com a garantia de la fiabilitat dels resultats i alt nivell de competència tècnica.
L'acreditació en els àmbits de les aigües residuals, continentals, regenerades i lixiviats naturals, i també en l'àmbit de l'anàlisi de contaminants atmosfèrics, permet garantir una òptima vigilància de la qualitat del medi sota l'estàndard internacional de gestió de la qualitat més exigent. Aquests àmbits d'acreditació s'amplien progressivament, any rere any, amb noves metodologies i tot això, amb el compromís de mantenir una gestió ambiental sostenible d'acord amb els criteris de l'Eco-Management and Audit Scheme (EMAS).
En aquests darrers anys, s'ha actuat en l'àmbit de les aigües d'inspecció i sanejament i s'ha col·laborat en la vigilància dels de dipòsits de residus i en el Projecte LIFE-METHA, la vigilància dels aspectes sanitaris de les platges, dels parcs metropolitans, de la qualitat dels sòls, tot dins d'una perspectiva integrada en respecte al medi ambient.
Anàlisis realitzades segons client 2015 2016 2017 2018 Inspeccions a Indústries 6.915 6.969 8.182 6.495 Sanejament 9.487 8.242 10.369 8.054 Llots de EDAR 1.270 5.119 5.280 4.848 Gestió Ambiental 2.359 1.540 2.212 1.507 Espais Públics 3.100 3.859 3.647 4.108 Gestió de Residus 1.989 1.859 1.578 1.711 Port BCN 6.336 7.952 7.470 6.705 EAC's, Ajuntaments i altres 3.083 3.498 2.124 4.834 Projectes LIFE 938 3.927 814 1.300 TOTAL ANALÍTIQUES 35.477 42.965 41.676 39.562
![]( "img")
Pel que fa a projectes d'investigació, s'han presentat els resultats del projecte LIFE-WIRE sobre les millores de la qualitat de l'aigua amb diferents tractaments avançats com membranes d'ultrafiltració i materials de carbó nanoestructurat. També s'ha col·laborat en el Projecte LIFE-METHA sobre el tractament de residus per a l'obtenció de biogàs.
Darrerament, amb motiu de l'interès per impulsar la reutilització de les aigües residuals regenerades, els esforços s'han adreçat a implantar noves metodologies d'anàlisi que permetin actuar en tot el cicle integral de l'aigua i adaptar-les als diferents usos previstos de l'aigua. En aquest sentit, el laboratori s'ha equipat amb instrumentació avançada per poder dur a terme el control del conjunt de les substàncies prioritàries d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua, així com dels contaminants emergents, fàrmacs, compostos perfluorats, hormones, drogues d'abús, productes d'higiene personal així com dels pesticides, herbicides, rodenticides, etc. L'objectiu final és garantir la qualitat de l'aigua i minimitzar l'afectació al medi.
Laboratori AMB
Gestió de la qualitat i el medi ambient -
Pluvials i prevenció d'inundacions
La bassa de laminació de Sant Llorenç és una infraestructura metropolitana dissenyada per evitar inundacions als municipis de Viladecans, Gavà i Sant Climent, i emmagatzema les aigües que l'esmentada riera no pot assumir en períodes de fortes pluges. En el present mandat, s'ha licitat la contractació del servei de manteniment i explotació de la bassa per garantir un correcte funcionament, i ha estat Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua SA qui ha guanyat el concurs.
Actualment, des de l'AMB s'està treballant en alguns projectes estratègics que es contemplen com a un eix essencial de desenvolupament infraestructural a l'àmbit metropolità per als anys vinents, i inclouen línies específiques en la gestió d'aigües pluvials i prevenció d'inundacions
Prevenció d'inundacions a l'AMB
Pla Director de Pluvials -
Projectes europeus
-
Projecte BINGO – un millor futur sota el canvi climàtic (2015- juny 2019)
El projecte BINGO (Bringing INnovation to onGOing water management) és un projecte finançat a través del programa Europeu Horitzó 2020, en la línia de dur a terme projectes d'investigació i innovació sobre les conseqüències de les situacions hidrològiques de risc provocades pel canvi climàtic.
El seu objectiu principal en l'àmbit metropolità és proporcionar eines i coneixements pràctics sobre com el canvi climàtic afectarà en les inundacions al municipi i platges de Badalona. Els resultats de les projeccions climàtiques realitzades mostren que a curt termini no s'esperen intensitats de pluja superiors a les actuals però si un augment en la freqüència dels episodis de període de retorn baix (2, 5 i 10 anys), i per tant, amb el seu corresponent augment del risc d'inundació.
L'estudi identifica també tres tipus de danys principals causats pels possibles episodis de pluges extremes, que són els danys a les persones, als cotxes i als habitatges. Aquests impactes i danys provocats per les inundacions en el municipi i les platges són els que s'analitzen i s'estudien en detall a fi que els problemes derivats d'aquests episodis extrems d'inundacions es puguin resoldre de forma eficaç, ràpida i resilient.
Així doncs, els resultats del projecte BINGO a nivell metropolità donen més fortalesa per continuar treballant en la línia de minimització dels efectes de les inundacions i l'establiment de mesures de mitigació davant del canvi climàtic i resiliència del territori i les persones. És un punt de partida per a millorar la planificació i establir mesures correctores que disminuiran l'efecte de les pluges a les instal·lacions metropolitanes com els col·lectors, EDAR, i sobreeixidors:
- Disposar d'un model de drenatge urbà que permet conèixer el comportament de la xarxa de drenatge municipal i per tant la seva repercussió aigües a munt a les instal·lacions metropolitanes com col·lectors, estacions depuradores i sobreeixidors.
- La introducció de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) com ara paviments permeables, sobretot en zones d'aparcament de vehicles; la introducció de teulades verdes per augmentar la retenció i la filtració de l'aigua de la pluja, cunetes verdes, rases d'infiltració.... Actuacions a aplicar al municipi però que influeixen en l'arribada d'aigua a les instal·lacions metropolitanes
- La implantació d'un centre de telecontrol connectat amb els diferents actors implicats com ara l'Ajuntament o l'AMB per millorar la coordinació entre ells.
- La instal·lació de sistemes d'alerta tant de perill d'inundació com de perill per abocaments a la platja.
- La implantació de campanyes de conscienciació i informació sobre el risc d'inundacions a la població.
El projecte finalitza el juny de 2019 moment en què es podran incloure els resultats en la planificació metropolitana ,i en concret, en l'àrea de medi ambient i repercussió a nivell de platges metropolitanes.
Projecte BINGO
Prevenció d‘inundacions -
Projecte LIFE-METHA
El projecte LIFE Methamorfosis està cofinançat per la Comissió Europea, dins del programa LIFE, i pretén promoure tecnologies innovadores en matèria de medi ambient i canvi climàtic per impulsar canvis en el desenvolupament i l'aplicació de les polítiques mitjançant l'aportació de solucions i millores. Està coordinat per Aqualia i com a socis del Consorci es troben empreses com Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Naturgy, SEAT, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Institut Català d'Energia (ICAEN).
És un projecte de demostració de tecnologies que persegueix els mateixos objectius que el programa Life, en especial mitigar el canvi climàtic gràcies a l'increment d'energia renovable i, en particular, la producció de biometà procedent de plantes de tractament de residus que afavoreix la reducció dels gasos d'efecte hivernacle davant d'altres combustibles. Suposa una revolució en la mobilitat urbana i el desenvolupament de les ciutats del futur i es tracta d'una iniciativa que està d'acord amb les directius sobre l'economia circular que fomenta la Comunitat Europea.
El projecte proposa demostrar a escala industrial dos sistemes innovadors de tractament de residus.
Projecte LIFE-METHA -
Projecte LIFE-WIRE
El projecte LIFE WIRE se centra en el desenvolupament d'un sistema de tractament d'aigües residuals que permeti un reciclatge flexible i eficient de les aigües residuals urbanes de diferents qualitats i el seu ús en la indústria química, la gestió de residus líquids i l'electrorecobriment. Això s'aconsegueix amb la combinació i l'optimització de la ultrafiltració (UF), els materials nanoestructurats del carboni (CNM) i les tecnologies d'osmosi inversa (RO).
Projecte LIFE-WIRE
Projectes de recerca
-
Projecte BINGO – un millor futur sota el canvi climàtic (2015- juny 2019)
-
Governança
-
Promoció d'un ús responsable de l'aigua
Durant el darrer mandat s'ha treballat en mesures informatives i divulgatives a la ciutadania centrades en un ús responsable de l'aigua.
D'altra banda, d'acord amb la Llei 24/2015, de 29 de juliol, amb l'objectiu de garantir el dret d'accés al subministrament bàsic d'aigua potable a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial, l'AMB ha impulsat l'aprovació d'altes de subministrament d'aigua amb caràcter provisional i excepcional (Decret VP 368/2018).
Tallers sobre el valor de l'aigua i el seu ús racional
Estalvi del consum d'aigua en els Parcs Metropolitans -
Reglament del cicle integral de l'aigua
L'any 2016 ha estat modificat el Reglament del servei metropolità del cicle integral de l'aigua, en concret l'article 3, per tal de facilitar, en els municipis on finalitzin els actuals contractes de gestió, l'opció per una gestió municipal a escala local, sempre que es pugui garantir la viabilitat jurídica i econòmica i el propi manteniment de la xarxa.
Reglament del servei metropolità del cicle integral de l'aigua -
Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals
Durant l'any 2018 s'ha treballat una revisió i modificació del Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals, per tal de, principalment, actualitzar el marc normatiu, revisar els procediments i modificar el mètode de càlcul de possibles sancions en el següents aspectes:
a) Actualització de la normativa: s'adequa el marc normatiu, amb la incorporació del Reial decret 817/2015, d'11 de setembre, pel qual s'estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l'estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental; i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment administratiu comú de les administracions públiques.
b) Definicions: s'incorpora la definició de Programa de reducció de la contaminació, així com de Residus, a més de matisar les definicions ja existents, que podien comportar algun error de comprensió.
c) Excepcions: se segreguen les excepcions en les condicions del vector aigua residual, abans incloses en el capítol de Prohibicions i limitacions, i es crea un nou article específic per a aquestes, en el qual es regula sota quines condicions es troben afectades. Les excepcions descrites inclouen tant els casos en què els límits presentats superen els permesos com els que es troben en condicions de restricció.
d) Règim jurídic i procediment de la intervenció administrativa del vector aigua residual de les activitats: s'adopta una estructura diferent a la presentada al RMAAR, de manera que cada article regula el procediment administratiu complet que s'ha de portar a terme tant per a totes i cadascuna de les activitats classificades dins dels annexes de la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, com per a les no classificades però afectades pel Reglament. També s'incorpora la descripció detallada de la documentació que cal presentar en el moment d'iniciar la sol·licitud, per a cadascun dels tràmits.
e) Revisió del procediment d'intervenció administrativa del vector d'aigües residuals: s'assimilen els supòsits pels quals es considera una revisió del vector aigua residual als criteris de substancialitat de les modificacions de les activitats de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d'activitats, emesos per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
f) Vigència del procediment d'intervenció administrativa del vector aigua residual: es regula la vigència de tota la intervenció prèvia a 5 anys a partir des de la data de la notificació de la resolució. Addicionalment també s'aplica el nou termini pera tots aquells permisos, que amb anterioritat a l'entrada del Reglament, no se'ls hagués especificat cap termini de vigència. Així mateix, en el cas concret del programa de reducció de la contaminació, s'elimina la possibilitat de prorrogar el termini màxim de dotze mesos.
g) Límits dels paràmetres a abocar: es redueix el valor límit màxim de concentració del nonilfenol i s'afegeix el paràmetre tensioactius no aniònics en l'abocament, tots dos regulats a l'annex 2.
h) Activitats obligades a intervenció prèvia del vector aigua residual: s'incorpora un seguit d'activitats a l'annex 4, per tal d'actualitzar-lo d'acord amb la última reforma realitzada per Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, el Reglament de planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d'inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d'aigües residuals. Per tant, les activitats introduïdes són: explotació de camells i altres camèlids, CCAE 0144; activitats de preparació posterior a la collita, CCAE 0163; tractament de llavors per a reproducció, CCAE 0164; manteniment i reparació de motocicletes (exclòs venda), CCAE 4540; anàlisis i assajos tècnics de laboratoris d'investigació químics o biològics, CCAE 7120.
i) Càlcul de l'import a efectes de sanció de vehicles cisterna: es modifica el mètode de càlcul a l'efecte de sancions dels abocaments de vehicles cisterna, varien les reduccions establertes per volum i s'obvia l'origen de les aigües abocades.
La versió definitiva del Reglament ha estat aprovada pel Consell Metropolità en sessió de 29 de
gener de 2019.
Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals -
Ordenança reguladora de les prestacions patrimonials públiques no tributàries aplicables a la prestació del servei municipal d'abastament d'aigua potable en l'àmbit territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
La iniciativa té com objectiu la configuració de les tarifes de l'abastament d'aigua dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries atesa la naturalesa de servei públic essencial.
Mitjançant la present ordenança es regula la contraprestació que els usuaris del servei han de satisfer al prestador del servei en els distints àmbits territorials de l'AMB pel servei públic d'abastament d'aigua així com per la prestació d'activitats connexes a l'esmentat servei, tot adequant les tarifes i preus actuals a la forma jurídica ara vigent i als requisits de la seva aprovació.
La ordenança ha estat aprovada pel Consell Metropolità en sessió de data 26 de març de 2019.
-
Promoció d'un ús responsable de l'aigua
