Planificació estratègica

Vista general de Molins de Rei

Un dels objectius centrals de l'Àrea de Planificació Estratègica és impulsar la reflexió estratègica metropolitana per avançar cap a les accions metropolitanes coordinades amb estratègies.

És un plantejament central de la planificació estratègica proposar un conjunt d'eixos que facilitin la definició i la distribució territorial de les polítiques metropolitanes. Actualment, amb l'elaboració del Pla director metropolità (PDU) en marxa, cal fer la definició dels eixos estratègics que desenvoluparan la política metropolitana.

El projecte DREAM –diagnosi, reflexió, estratègia i accions metropolitanes– resulta cabdal, a partir de la reflexió que es va fer durant el període 2011-2014, per a la construcció de relats metropolitans de l'AMB.

Es tracta d'activar estratègies compartides amb els municipis metropolitans. Els DREAM tenen, al seu torn, tres grans eixos d'activitat: la cohesió territorial i social, el metabolisme urbà, amb l'impacte de la transició energètica, el canvi climàtic o la biodiversitat i la governança.
  • Enfortiment de la governança metropolitana: el projecte DREAM
    Des de la perspectiva d'un territori resilient obert als canvis, cal començar per l'elaboració d'un primer relat global on apareix la necessitat d'organitzar actuacions metropolitanes al voltant dels riscos. És per això que es proposa el Projecte DREAM.

    Es proposa fer una primera diagnosi organitzada al voltant dels riscos, establir una reflexió sobre el sistema metropolità, considerat com un sistema urbà complex i adaptatiu que requereix un posicionament territorial i de governança i, a partir d'aquí, establir una estratègia per definir, posteriorment, unes accions metropolitanes que s'han d'executar. S'ha organitzat una sèrie oberta de relats metropolitans que han de ser la llavor de futures polítiques de la metròpoli.

    Es proposa elaborar diferents relats que parteixin d'una diagnosi resilient des dels riscos i que ajudin a configurar estratègies metropolitanes a partir d'un seguit d'accions que ja es porten a terme i que seran la base per definir les futures polítiques estratègiques.

    En aquesta etapa, un dels plantejaments centrals de la planificació estratègica vol proposar aquells eixos estratègics que, en un futur proper, han de portar a la definició i distribució territorial d'unes polítiques metropolitanes. A més a més, en aquesta etapa d'elaboració del PDU metropolità resulta essencial la definició prèvia d'uns eixos estratègics per a una política metropolitana.

    Cal considerar que aquesta reflexió ha estat limitada en el període 1987-2010. En el mandat anterior, 2011-2014, es va centrar a elaborar una primera agenda que recollia les pràctiques dels diferents serveis –Reflexió estratègica metropolitana (REM)–, per posteriorment fer un pas en la línia de definir uns eixos de polítiques metropolitanes. Es parteix del relat del Pla d'actuació metropolitana (PAM) del mandat 2015-2019. A més es valoren les aportacions dels 9 territoris metropolitans on es van desenvolupar sessions de participació i valoració de les línies estratègiques del PAM.

    Es disposa a més dels treballs que s'han encarregat a l'IERMB, en col·laboració amb les diferents àrees de l'AMB, en el marc del contracte programa. I també de les diferents taules de reflexió de l'Àrea de Planificació Estratègica (Taula de Transició a la Mobilitat Sostenible, Taula de Transició Energètica, Taula de Conflictes Socioecològics).

    S'han ordenat els relats al voltant de l'esquema de riscos per tal d'establir i organitzar les diferents accions al territori. Per desenvolupar-les s'ha realitzat una anàlisi DAFO per a cada risc, de comú acord amb els serveis metropolitans afectats i les àrees corresponents.
    • Volums DREAM
      La primera llista de relats DREAM ve precedida per una publicació inicial que porta per títol: DREAM 1 Reflexió estratègica metropolitana per a un territori resilient. En una primera fase els DREAM a publicar són els següents:

      DREAM 2 Economia circular a l'AMB

      DREAM 3 Gestió de residus a l'AMB

      DREAM 4 Agricultura metropolitana a l'AMB

      DREAM 5 Transició energètica a l'AMB

      DREAM 6 Habitatge i drets socials a l'AMB

      DREAM 7 Habitatge i renovació urbana i energètica a l'AMB

      DREAM 8 Cooperació i relacions internacionals a l'AMB

      DREAM 9 Conflictes socioecològics i participació a l'AMB

      DREAM 10 Transparència i bon govern a l'AMB
  • Estratègies metropolitanes
    S'ha treballat de forma més intensa i en col·laboració amb les diferents àrees en les estratègies de:

    • Economia circular
    • Agricultura metropolitana
    • Transició energètica
    • Transició a la mobilitat sostenible
    • Estratègia d'economia circular
      Des de l'Àrea de Planificació Estratègica s'ha impulsat un Programa d'economia circular que ha representat col·laborar amb les Àrees de Desenvolupament Econòmic i Social i de Medi Ambient, juntament amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

      En una primera etapa s'ha desenvolupat un Programa metropolità d'economia circular, el qual planteja tres estratègies: 

      • Simbiosi industrial
      • Sinergies agrourbanes
      • Projecte Residu Recurs
      Aquesta estratègia ha representat la publicació del DREAM Economia circular.

      Programa de simbiosi industrial

      La simbiosi industrial esdevé una eina per aplicar els conceptes d'economia circular al teixit industrial. Cal entendre la simbiosi industrial com la pràctica d'ajuntar empreses de diferents sectors per tal d'identificar oportunitats de negoci que mantenen el valor dels recursos utilitzats dins del sistema econòmic en un cicle productiu perpetu que elimina els residus. Els municipis són una figura clau, ja que són els promotors que impulsen les iniciatives.

      El programa de simbiosi industrial executat per l'Àrea de Desenvolupament Econòmic i Social ja ha executat una plataforma de recursos circulars que conté els següents serveis:
      • Experts en economia circular
      • Bones pràctiques empresarials
      • Projectes territorials i empresarials
      Plataforma de recursos circulars 

      Sinergia agroforestal: economia circular als municipis de l'Ordal. Dinamització Local Agroecològica

      El projecte té com a objectiu realitzar una diagnosi agroecològica sobre el potencial agrícola, l'aprofitament de biomassa forestal i la silvopastura en les Muntanyes del Baix. Se centra a Torrelles de Llobregat, per tal d'obtenir informació que permeti desenvolupar un pla d'acció per a la transició agroecològica del municipi, en primer terme, i extrapolar-ho a tot el sistema Muntanyes del Baix a continuació. Es tracta d'una proposta teòrica i metodològica que té com a objectiu augmentar les pràctiques agrícoles sostenibles des d'una perspectiva ecològica, social i econòmica.

      S'ha impulsat un programa d'economia circular en cooperació amb l'Àrea de Territori de l'AMB i el Consell Comarcal del Baix Llobregat que ha implicat la inversió de 3 milions d'euros en la convocatòria oberta d'espais naturals (PSG) i que ha implicat 8 municipis de les Muntanyes del Baix per a la construcció de calderes de biomassa i la programació i acompanyament d'explotacions forestals locals que impliquen una disminució del risc d'incendis.

      Muntanyes del Baix
      Economia circular als municipis de l'Ordal

      Projecte Residu Recurs

      En col·laboració amb l'àrea de Medi Ambient, amb l'Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i la Universitat Politècnica de Catalunya s'ha activat un programa Residu Recurs que implica la coordinació amb el Pla estratègic d'economia circular de Barcelona i el projecte Hub Recircula UPC-AMB. L'objectiu és promoure la creació d'equips multidisciplinaris a la universitat que desenvolupin projectes residu/recurs. En una primera etapa es proposa centrar-se en el plàstic.

      Aquest esdeveniment té el suport  de l'AMB a través del conveni Hub Recircula de la UPC. Els projectes guanyadors tindran el suport de Barcelona Activa en els seus programes d'emprenedoria, que inclouran un mòdul d'economia circular. L'Ajuntament de Barcelona impulsa el polígon del Bon Pastor com a espai d'innovació d'economia circular per a la regió metropolitana de Barcelona.

      Projecte Hub Recircula UPC-AMB
    • Estratègia d'agricultura metropolitana
      S'han promogut dos cicles temàtics al voltant de la Taula de Conflictes Socioecològics associats a la recuperació de la pagesia:

      • Preservar la pagesia
      • Agricultura Muntanyes del Baix
      L'Àrea de Planificació Estratègica ha estat un dels actors impulsors del Projecte d'economia circular de biomassa a les muntanyes del Baix Llobregat. S'ha editat el DREAM Agricultura Metropolitana a l'AMB.

      Conjuntament amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la FAPAC, l'Àrea de Planificació Estratègica de l'AMB ha impulsat el projecte de circuits curts i menjadors escolars Cuina Climàtica, que acompanya 15 escoles de 10 municipis per a la transició al producte ecològic i de proximitat per a 2.785 nens i nenes.

      S'han realitzat diferents estudis amb l'equip de l'IGOP-UAB que desenvolupa el curs d'especialització de dinamització agroecològica. Aquests estudis han comptat amb la participació de tècnics de l'AMB de Territori-Espais Oberts, del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i de diferents municipis (l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Cugat i Barcelona, entre d'altres). Entre els diferents estudis destaquen els següents:

      Circuits curts de comercialització al Parc Agrari

      El desenvolupament dels circuits curts de comercialització pot ser una eina important per a la transició agroecològica i amb moltes potencialitats de desenvolupament en un moment en què una creixent part de la població catalana valora el producte local, fresc i proper. Els objectius de l'estudi són valorar les potencialitats que genera aquest canal de comercialització per al sector ecològic del Parc Agrari del Baix Llobregat, contribuir al coneixement actualitzat dels circuits curts de comercialització que utilitzen els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat i explorar les potencialitats que pot oferir el proveïment als menjadors escolars com una via més de comercialització en l'àmbit del Parc Agrari, a més de valorar els passos que s'haurien de seguir per portar a terme un procés de dinamització participativa que finalitzi en el disseny d'un Pla d'acció per implementar-lo en un o diversos municipis.

      Circuits curts de comercialització al Parc Agrari

      Promoció de la transició agroecològica a Collserola

      L'objectiu de l'estudi és fomentar la transformació del sistema alimentari de l'àmbit d'influència del Pla Natural de la Serra de Collserola (PNSC) per fer-lo més equitatiu i sostenible. En una primera fase s'ha fet una diagnosi tècnica de la situació de la pagesia i l'activitat agrària que es realitza dins els límits del PNSC. El concepte transició agroecològica es defineix com el pas d'uns sistemes econòmics, socials i polítics preservadors de privilegis, potenciadors de la desigualtat i depredadors de la natura a sistemes ecològicament sans i sostenibles; econòmicament viables i socialment justos. Des d'aquesta perspectiva, la noció de transició ecològica fa referència a transformacions que es poden donar de forma simultània en diverses escales (finca, societat local i societat major) i dimensions (ecològica, socioeconòmica i cultural, i sociopolítica).

      Promoció de la transició agroecològica a Collserola.

      Diagnosi agroecològica a les Muntanyes del Baix. Dinamització local agroecològica

      L'informe de diagnosi apunta que la transició i la innovació no passen per seguir desenvolupant indeterminadament diverses tecnologies, sinó per recuperar antigues pràctiques i, amb el benefici que ofereixen les pràctiques tecnològiques ja existents, generar híbrids que permetin recuperar la relació i els vincles amb els ecosistemes. L'agricultura, l'explotació forestal i la silvopastura són punts amb un gran potencial que responen a aquest plantejament.

      Diagnosi agroecològica a les Muntanyes del Baix. Dinamització local agroecològica.

      Entre les activitats que s'han impulsat destaquen:

      • Participació en el projecte d'economia circular de biomassa a les muntanyes del Baix. 
      • Impuls del projecte de circuits curts i menjadors escolars Cuina Climàtica. 
      • Desenvolupament del projecte Centre d'intercanvi alimentari de proximitat (CIAP). 
      • Articulació de Mercats de pagès Barcelona-AMB
      Totes aquestes activitats, entre d'altres, es recullen al DREAM Agricultura Metropolitana a l'AMB.
    • Estratègia de transició energètica
      S'ha creat una Taula de Transició Energètica que ha implicat la col·laboració de municipis de l'àrea metropolitana avançats en la Transició Energètica (Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Cugat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, entre d'altres) per tal d'elaborar una estratègia metropolitana per a la introducció d'energies renovables, en cooperació amb el Pla energia i clima elaborat per l'Àrea de Medi Ambient.

      S'ha elaborat una planificació estratègica territorial de la introducció d'energies renovables eòlica i fotovoltaica, en cooperació amb el Pla d'energies renovables de l'Àrea de Medi Ambient que es recull en el DREAM Transició Energètica a l'AMB.

      Transició energètica a l'àrea metropolitana. Document de reflexió

      La iniciativa metropolitana amb visió supramunicipal per conèixer la realitat energètica dels municipis i impulsar mesures de transició energètica de forma coordinada i eficient es va concretar amb la creació d'una taula metropolitana per a un nou model energètic. Al document de reflexió s'assenyala que l'administració local, i en concret l'AMB, tot i no tenir capacitat de declarar l'energia servei públic, sí que pot desenvolupar les seves polítiques en relació a l'energia, i per exemple, elaborar propostes creatives i que les polítiques sectorials s'interrelacionin i s'integrin per aprofitar les sinergies. Hi ha el propòsit d'aconseguir que l'energia, com a servei públic tingui característiques com ara que sigui prestat com un servei essencial per a la comunitat, accessible amb caràcter universal a la població, que tingui un cost adaptat al nivell de renda dels diferents estrats de la població i generi un baix impacte socioambiental, tant local com global. Amb aquesta finalitat es proposa l'ús de les eines legislatives, econòmiques, tecnològiques, polítiques i administratives necessàries.

      Transició energètica a l'àrea metropolitana.
    • Estratègia de transició a la mobilitat sostenible
      S'ha creat, en col·laboració amb l'Àrea de Mobilitat, una Taula de Transició a la Mobilitat Sostenible de la qual han sorgit quatre estudis de referència:

      Transició a la mobilitat sostenible. Taula d'Infraestructures per a una Transició a una Mobilitat sostenible

      S'ha fet una avaluació de les diferents estratègies per a una transició a la mobilitat sostenible que es concreten en les accions de restricció del vehicle privat i en les necessitats de millora d'infraestructures ferroviàries per tal d'assegurar el traspàs modal. Una nova visió de les infraestructures del transport públic té com a objectius globals una mobilitat més equitativa, amb menys diferències entre les persones que viuen a prop o lluny dels centres urbans i les persones amb baix poder adquisitiu; una mobilitat més eficient, que prioritzi els sistemes amb menys consum energètic i menys impacte per a les persones; una mobilitat més saludable, que faciliti la implantació de la zona de baixes emissions, i una mobilitat més sostenible econòmicament.

      Transició a la mobilitat sostenible

      Anàlisi de les línies d'autobús de la segona corona metropolitana

      S'ha fet una valoració de priorització d'inversions per a la millora de l'accessibilitat dels municipis de la segona corona de l'AMB en transport públic en superfície. L'estudi recull les característiques de les línies actuals i el règim concessionat dels serveis, analitza les connexions entre municipis limítrofs, les connexions radials, les línies urbanes d'aportació (aporten passatgers a altres línies) i fa propostes en relació al corredor del Baix Llobregat, les línies orbitals i millores en el servei de la segona corona.

      Estudi territorial de les línies d'autobús

      Estudis de mobilitat relacionats amb temes d'igualtat d'oportunitats, de gènere, d'accessibilitat i de nivell de pobresa

      S'ha creat una nova metodologia per avaluar la manca d'accessibilitat en transport segons gènere i tipologia d'usuaris. Amb aquesta metodologia s'han avaluat les inaccessibilitats pels diferents corredors metropolitans (R4, N-150, C-31, C-245) per tal d'avaluar la priorització d'inversions en infraestructures.

      Estudi de correlació entre contaminació i equipaments

      S'han elaborat i avaluat els indicadors i paràmetres socials de l'impacte de la contaminació ambiental sobre la salut de la població de la regió metropolitana de Barcelona i la necessitat d'implementar mesures per disminuir aquesta contaminació, en cooperació amb l'Àrea de Medi Ambient.
    • Estratègia de gestió de residus
      S'ha promogut un estudi de residus per a la implementació de polítiques d'increment de residus reciclables: Paràmetres socials per a la millora del servei de recollida de residus de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona, en cooperació amb el Pla metropolità de gestió de residus municipals de l'Àrea de Medi Ambient. Cal destacar a més l'edició del DREAM Gestió de residus a l'àrea metropolitana.

      Generació i recollida selectiva de residus municipals 
    • Estratègia de resiliència
      S'ha elaborat la publicació DREAM Resiliència a l'àrea metropolitana de Barcelona i s'ha posat en marxa el projecte Diàlegs DREAM de resiliència i la seva implementació en diferents territoris de l'àrea metropolitana.
  • Projecte de barris metropolitans
    A partir d'un primer treball encarregat a l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) s'han registrat els barris municipals que els municipis declaren que tenen (485 barris municipals). D'aquesta manera es disposa d'una base dels barris municipals que els municipis de l'àrea metropolitana reconeixen.

    Sobre aquesta base, l'Àrea de Planificació Estratègica desenvolupa un projecte de definició d'uns barris metropolitans que és l'agrupació de barris municipals, que genera un total de 249 barris metropolitans (73 barris de Barcelona+176 barris metropolitans de la resta dels 35 municipis). A partir d'aquest fonament, es desenvoluparan uns indicadors (al voltant de 35) per avaluar com evolucionen els barris segons cinc temàtiques: desenvolupament econòmic, cohesió social, igualtat de gènere, sostenibilitat ambiental i qualitat de vida (7 indicadors per àrea)

    Aquests indicadors es determinen de comú acord amb les àrees i serveis de l'AMB i de les institucions que generen dades (IERMB, Barcelona Regional, BCNecologia, Diputació de Barcelona, Observatori Metropolità d'Habitatge, etc.). Es proposa revisar-ho amb una periodicitat anual, bianual o de mandat.
  • Taules de conflictes socioecològics
    S'han consolidat una sèrie de taules de discussió organitzades al voltant de diversos conflictes socioecològics presents a l'AMB per fomentar la posada en comú de l'expertesa dels actors en el si del teixit social i amb participació dels qui prenen part en el procés de presa de decisions.

    La participació del teixit social organitzat implica més intervenció ciutadana, que aporta més reflexió i obertura, de cara a obtenir accions col·lectives amb visions alternatives de l'organització social i dels processos productius i de consum.

    Les taules establertes són:

    • Taula 1. Béns comuns lligats a la terra: els espais rururbans a la metròpoli. 
    • Taula 2. Béns comuns vinculats a la quotidianitat. Urbanisme antròpic: drets i serveis. 
    • Taula 3. Béns comuns vinculats al lleure i la salut: protecció dels espais de valor ecològic a la metròpoli. 
    • Taula 4. Béns comuns del metabolisme urbà: gestió pública dels cicles metabòlics.
    Es proposa la progressiva consolidació de les taules a partir del desenvolupament de diferents cicles temàtics per a cada taula. Un cicle temàtic és una sèrie de reunions entre entitats metropolitanes del teixit social organitzat i tècnics (de l'AMB i municipals) i polítics (regidors, alcaldes) on es presenten els conflictes, les accions elaborades per les administracions i es proposa arribar a un consens per tal d'avançar en la solució dels conflictes. Aquestes sessions (de 4 a 6) es desenvolupen quinzenalment durant 2 o 3 mesos.
    • Mapa de conflictes socioecològics
      S'ha realitzat un mapa dels actors i conflictes socioecològics a l'Àrea Metropolitana de Barcelona que ha permès elaborar una primera radiografia de conflictes i actors:

      Mapa d'actors socioecològics. Sistemes socioecològics de la regió metropolitana de Barcelona

      A l'estudi es proposa un mapatge dels diferents sistemes socioecològics del territori de la regió metropolitana de Barcelona i de la seva àrea de influència, que permeti ubicar, caracteritzar i contextualitzar en l'espai les dinàmiques territorials, els actors implicats i les seves estratègies. Per tal d'elaborar el mapa s'han identificat diferents experts i plataformes o entitats que tenen relació amb l'àrea metropolitana, sense que la relació es correspongui als seus límits geogràfics, ja que per la seva idiosincràsia particular les dinàmiques socioecològiques van més enllà d'aquests límits. 
    • Cicles temàtics
      En una primera fase ja s'han realitzat tres cicles temàtics corresponents a les Taules 1, 2 i 3.

      En una segona fase s'han realitzat aquests cicles temàtics:

      a) La preservació de l'agricultura metropolitana (taula 1).

      b) La preservació de la xarxa de l'aigua en un escenari d'estrès hídric i d'esdeveniments de pluges extremes (taula 4).

      Taules de debat i participació dels conflictes socioecològics.

      D'acord amb el mapa d'actors relacionats amb els conflictes socioambientals, s'ha constatat que, en un nombre significatiu de casos, les plataformes i moviments aporten elements i reflexions per a la innovació social en ser generadores de coneixement expert. A través de la interacció entre experts, especialistes, gestors del territori i moviments socioambientals es poden donar aportacions interessants per la planificació territorial.

      Es va proposar la creació d'una sèrie de Taules de discussió al voltant de diversos conflictes socioecològics presents a l'AMB, organitzats en cicles de 4 sessions per fomentar la trobada entre l'expertesa dels actors al si del teixit social organitzat davant dels conflictes i els actors que prenen part en el procés de presa de decisions.


      Taula 1:

      Béns comuns lligats a la terra: els espais rururbans a la metròpolis.

      Taula 2:

      Béns comuns vinculats a la quotidianitat: urbanisme antròpic a la metròpolis.

      Taula 3:

      Béns comuns vinculats a l'oci i la salut: els espais de valor ecològic a la metròpolis.

      Taula 4:

      Béns comuns del metabolisme urbà: els cicles metabòlics a la metròpolis (en preparació).



  • Diàlegs DREAM de resiliència
    Els Diàlegs DREAM són un laboratori de governança, un marc de reflexió/acció en què participen representants de les administracions, polítics i agents econòmics i socials, encaminat a la definició d'accions metropolitanes, des de la perspectiva del disseny resilient. En aquest sentit es tracta de passar dels temes als sistemes de les polítiques públiques tradicionalment executades per temes (és a dir, per competències generalment aïllades i construïdes sobre la base de relats lineals), a la governança dels sistemes o territoris entesos com a sistemes socioecològics que es comporten com a sistemes adaptatius complexos (oberts i imprevisibles, però al mateix temps flexibles i adaptatius).

    Aquesta reflexió col·lectiva des de la visió estratègica i específica, en el marc de polítiques públiques en marxa, ajudarà a desvelar els motors de canvi emergents en els territoris de l'AMB escollits com a primers estudis de cas.
  • Contracte programa d'estudis AMB - IERMB
    S'han incrementat els encàrrecs del contracte programa de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) - AMB amb les diferents àrees de l'AMB. Al contracte inicial d'1.020.000 € que tenia l'Àrea de Planificació Estratègica (2015) s'hi han afegit un total de 428.604 € per encàrrec de les diferents àrees, que representa un total d'1.448.604 € (2019). Això implica l'interès de les diferents àrees en el recurs que representa l'IERMB per a l'elaboració d'estudis.
    • Promoció de la coordinació entre l'àmbit de Planificació Estratègica i l'eix del Programa d'actuació vinculat a objectius i actuacions de cohesió social i territorial
      S'han generat una sèrie d'estudis per tal d'alinear les diferents estratègies de cohesió social i habitatge, que es detallen a continuació:

      COHESIÓ SOCIAL

      Sistema d'indicadors metropolità de cohesió social (SIMCOS) 2016

      L'objectiu d'aquest estudi és la construcció d'un sistema d'indicadors estable que permeti conèixer amb una periodicitat anual l'estat i les necessitats de la població en termes de cohesió social en cadascun dels municipis que integren l'àrea metropolitana de Barcelona i en el seu conjunt.

      El creixement inclusiu des d'una perspectiva urbana: un repte per a la metròpolis de Barcelona

      Exploració de les relacions entre l'activitat econòmica i l'evolució de la desigualtat a l'àmbit metropolità de Barcelona. Es tracta de caracteritzar el nou cicle expansiu de la producció i l'ocupació per veure si es correspon amb el model de creixement inclusiu o, per contra, se centra en la recerca de la competitivitat mitjançant la devaluació competitiva.

      Escenari postcrisi i estructura social metropolitana. Vulnerabilitats i cobertura de necessitats des d'una mirada de classe

      Estudi sobre com s'està configurant l'escenari postcrisi en termes de cohesió social a l'àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya; observa quines han estat les afectacions reals de la crisi en termes d'estructura social al mateix temps que es coneix quins riscos estan assumint actualment les diferents classes socials durant aquests primers anys de reactivació econòmica; quin és el volum de població que actualment se situa amb un nivell de renda al voltant del llindar de risc de pobresa, i analitza quina part d'aquesta població està rebent ajudes per part del sistema de protecció social i quines necessitats tenen.

      L'atenció local de la pobresa i la desigualtat social a la metròpolis de Barcelona

      L'objectiu del treball és estudiar els ajuts d'urgència social a l'àrea metropolitana de Barcelona amb un doble propòsit. D'una banda, oferir una diagnosi sobre l'acció realitzada pels ens locals de l'àmbit metropolità −i també per altres administracions de nivell superior, si escau− en forma de prestacions de caràcter econòmic orientades a donar resposta a les situacions de necessitat social de la població els darrers anys. D'altra banda, treballar en una proposta d'harmonització dels programes existents arreu del territori, on principalment es vol valorar la viabilitat d'una renda complementària d'abast metropolità i simular els seus possibles efectes en termes de cohesió social i urbana.

      Innovació social i política, densitat institucional i vulnerabilitat urbana a la Barcelona metropolitana

      Aprofundiment en les relacions que s'estableixen entre la innovació social, la innovació política, la densitat institucional i la vulnerabilitat urbana a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per tal de conèixer amb més profunditat les causes de la vulnerabilitat urbana, s'ha realitzat una anàlisi explicativa del fenomen a partir de la seva relació amb diferents indicadors relatius al concepte de densitat institucional.

      Espais metropolitans: pràctiques de disseny i d'ús

      El projecte realitza una anàlisi de qualitat urbana i usos socials de l'espai amb recomanacions per a la millora de l'habitabilitat en espais vulnerables.

      La metròpolis en 100 indicadors. L'àrea metropolitana de Barcelona en xifres 2017

      Selecció dels indicadors més rellevants del sistema d'indicadors metropolitans de Barcelona (SIMBA), plataforma web de serveis estadístics de l'IERMB –https://iermbdb.uab.cat –  Són 100 indicadors amb una pàgina pròpia on es pot trobar en tots els casos un breu resum informatiu, a més d'un tractament en forma de gràfics i taules per mitjà dels quals es visibilitzen dinàmiques evolutives i àmbits municipals.

      Base de dades georeferenciada d'equipaments de l'AMB

      Identificació i delimitació dels equipaments existents dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, exclosa la ciutat de Barcelona; recull informació sobre els equipaments tant pel que fa a les característiques del servei com les urbanístiques; identifica les reserves de sòl per a equipaments i recull les seves característiques urbanístiques.

      Forma urbana i cohesió social: criteris per a una major equitat urbana en els teixits residencials

      Es coneix amb més profunditat com s'articulen les desigualtats urbanes des del punt de vista de l'estructura residencial, de manera que així es poden establir criteris orientats a reduir-les, ja sigui des de la planificació urbanística o des de les polítiques urbanes.


      HABITATGE

      S'editen els següents DREAM:

      DREAM Habitatge i drets socials a l'àrea metropolitana de Barcelona
      DREAM Habitatge i renovació energètica a l'àrea metropolitana de Barcelona

      S'han promogut els següents estudis:

      Estudi d'avaluació de les necessitats de rehabilitació energètica i situacions de pobresa energètica a Santa Coloma de Gramenet

      Realització d'una prova pilot d'anàlisi de les necessitats de rehabilitació energètica i la pobresa energètica amb una metodologia que combina el buidatge de les dades del cadastre amb l'assignació de valors de demanda energètica treballats en els models de l'equip de recerca i sota diferents escenaris (diferents tipologies de llar i preus de l'energia, entre d'altres indicadors).

      Identificació de les necessitats de rehabilitació energètica del parc residencial de l'àrea metropolitana de Barcelona

      L'informe suposa una evolució d'anteriors projectes en l'àmbit de la planificació estratègica municipal de renovació energètica d'edificis: Sant Cugat i Santa Coloma. En aquest cas, s'utilitza la metodologia desenvolupada i testada en aquests projectes per a l'anàlisi del parc edificat per tal d'identificar les necessitats de rehabilitació energètica de l'àrea metropolitana de Barcelona i generar els criteris de priorització a l'hora de desenvolupar actuacions d'aquest tipus. L'àmbit d'estudi comprèn 568 seccions censals de 22 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (que agrupen aproximadament 32.282 immobles i 279.400 habitatges). Concretament, es tracta d'immobles situats en àrees definides com a àmbits amb grans o molts dèficits.
    • Promoció de la realització d'estudis sobre la realitat econòmica metropolitana amb coordinació i suport a l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic
      S'han promogut de comú acord entre les Àrees de Planificació Estratègica i de Desenvolupament Social i Econòmic una sèrie d'estudis desenvolupats per l'IERMB per tal de donar suport a les estratègies d'economia cooperativa, social i col·laborativa; d'economia productiva i innovació i d'economia circular que es detallen a continuació.

      • Economia cooperativa, social i col·laborativa
      S'han desenvolupat estudis entre els quals destaca el següent:

      L'economia social i solidària a l'àrea metropolitana de Barcelona

      Objectius de l'estudi:

      1) La recollida de dades sobre iniciatives d'economia social i solidària (ESS) de l'àrea metropolitana (sobretot del tercer sector social i les economies comunitàries), així com d'informació qualitativa respecte a les polítiques municipals de promoció de l'ESS.

      2) L'anàlisi dels ecosistemes cooperatius locals.

      3) El coneixement de les iniciatives de l'ESS de l'Eix Besòs, per tal de sistematitzar i potenciar les seves aportacions en la reducció de les fractures territorials i socials.
      • Economia productiva i innovació
      S'han desenvolupat diferents estudis, entre els quals destaquen els següents:

      Anàlisi de la innovació ambiental local: caracterització i polítiques de suport

      En una primera fase, l'estudi mesura la capacitat d'innovació en tecnologies ambientals a l'àmbit metropolità i funcional de Barcelona a partir d'un conjunt d'indicadors construïts sobre bases de dades de patents europees. L'anàlisi de les innovacions en les tecnologies ambientals registrades al territori metropolità de Barcelona es complementa amb una comparativa a nivell europeu de les principals regions innovadores per tal de realitzar un exercici de benchmarking tecnològic.

      Anàlisi dels PECT metropolitans. Anàlisi de l'àrea metropolitana i el seu entorn més proper presentats a la convocatòria del departament de GAPH de la Generalitat de Catalunya

      Anàlisi de les especialitzacions sectorials i programes transversals definits en els Projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT) de l'àrea metropolitana i el seu entorn, i resum i consideracions en relació a l'especialització de l'àrea metropolitana de Barcelona i el seu entorn més proper en relació al PECT.

      Estimació del PIB de Barcelona i l'àrea metropolitana de Barcelona

      L'objectiu del treball és superar la restricció d'un efecte aglomeració fix en el temps. Considera variacions dinàmiques a l'economia de Barcelona i de l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, en el treball s'avalua aquesta millora a partir de la informació de salaris de Barcelona, l'àrea metropolitana i Catalunya. La hipòtesi que es formula és que el diferencial salarial –sector per sector– de cada una de les economies en estudi, recull –en part– un diferencial de la productivitat sectorial. Aquest diferencial, que varia any rere any, és conseqüència de la dinàmica de l'efecte d'aglomeració de l'economia de Barcelona i l'AMB en comparació amb Catalunya.

      Localització de l'activitat productiva i especialització productiva local a la regió metropolitana de Barcelona

      El projecte aprofundeix en l'anàlisi de la distribució de l'activitat econòmica i la innovació; s'actualitza l'anàlisi de les tendències en la localització de l'activitat productiva i s'amplia l'abast territorial a tota la regió metropolitana de Barcelona. L'estudi pretén arribar a un detall molt precís per poder identificar els agents (empreses) més destacats en termes d'innovació i competitivitat, i s'analitza la seva especialitat productiva i tecnològica.
    • Realització d'una aproximació sistemàtica a les dades socioeconòmiques i espacials de l'àrea i la regió metropolitanes de Barcelona coordinat per l'IERMB
      S'ha fet el manteniment i millora de les enquestes de l'IERMB: enquesta de condicions de vida, enquesta de victimització, enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF).

      Enquestes de mobilitat

      Les enquestes de mobilitat són un instrument estadístic que permet obtenir informació sobre com i per què es mou la població, a la vegada que representen eines d'anàlisi de les tendències per a la planificació de la mobilitat. A partir de les dades que proporcionen, es poden analitzar els patrons de mobilitat en funció de les característiques de la població i dels diferents territoris.

      Enquestes de convivència i seguretat urbana

      El sistema d'informació metropolitana sobre convivència i seguretat urbana està integrat per dues fonts de dades principals que s'articulen per oferir coneixement a diverses escales territorials sobre victimització, percepció de la seguretat, relació dels ciutadans amb el sistema penal, convivència i relacions veïnals. Aquest sistema d'informació es nodreix de l'enquesta de victimització de l'àrea metropolitana de Barcelona (EVAMB) i l'enquesta de relacions veïnals i de convivència de l'àrea metropolitana de Barcelona (ECAMB).

      Enquestes de cohesió social i urbana

      El nou sistema integrat d'informació metropolitana sobre cohesió social i urbana està conformat per un conjunt de fonts de dades que s'articulen per oferir coneixement a diverses escales territorials sobre estratificació social, desigualtats socials i urbanes, distribució de la renda, risc de pobresa i exclusió, diferenciació socioresidencial i processos socioterritorials. Aquest sistema d'informació el conformen les estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), l'enquesta de cohesió urbana (ECURB) i l'aprofitament de registres administratius.

      Cal remarcar el fet transcendental que ha representat passar d'una versió quinquennal de l'Enquesta de condicions de vida a una versió anual en col·laboració amb l'Idescat i l'Ajuntament de Barcelona.

      S'han elaborat uns sèrie de síntesis dels treballs i estudis més significatius de l'IERMB en els anuaris de l'IERMB:

      Repensar la metròpolis: noves claus per a un projecte col·lectiu. Anuari metropolità de Barcelona 2016

      La publicació ofereix noves reflexions que són fruit de les recerques més recents dutes a terme al llarg de l'any 2016 pels equips de l'IERMB que han estat treballant en l'anàlisi de les dinàmiques urbanes, socioeconòmiques i ambientals que configuren la realitat metropolitana avui.

      El dret a la metròpolis. Anuari metropolità de Barcelona 2017

      Es tracta de reflexions que són fruit de les recerques dutes a terme al llarg de l'any 2017 pels equips de l'IERMB. Es tracta d'un volum format per 15 capítols, amb estudis que permeten accedir a un coneixement actualitzat de les principals dinàmiques socials, econòmiques i ecològiques que configuren avui la Barcelona metropolitana.
  • Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB)
    S'ha implementat un renovació del PEMB en la qual destaca la reorientació vers un nou Pla estratègic per a 2030 i la realització d'una sèrie d'activitats en el territori amb el Racó de Repensar i l'inici d'una sèrie de projectes estratègics entre els quals destaca la Carta Alimentària.

    Pla estratègic de la Barcelona metropolitana 2030

    El Pla estratègic metropolità de Barcelona obre un nou procés de reflexió compartida per integrar totes les propostes que s'estan fent des de les entitats públiques i privades i la ciutadania per tal d'elaborar el pla estratègic de la Barcelona metropolitana del 2030.

    Aquest pla ha de tenir com a eix central l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat, com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial en el territori metropolità. Per desenvolupar aquest nou pla es proposa treballar sobre la base de tres grans pilars: la metròpoli resilient, la metròpoli pròspera i la metròpoli cohesionada.

    La Carta Alimentària Metropolitana

    La Carta Alimentària Metropolitana és l'adaptació territorial a la Barcelona metropolitana del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà.

    La Carta Alimentària Metropolitana es nodreix de:

    • Bibliografia diversa sobre els sistemes alimentaris globals i locals
    • Les grans agendes i pactes internacionals relatius als sistemes alimentaris i l'alimentació:
    • Pacte de Milà
    • Objectius de desenvolupament sostenible
    • Decenni per la Nutrició 2016 – 2025 de Nacions Unides

    • Els consensos de les taules de treball del Grup Impulsor de Polítiques Alimentàries
    • Els consensos amb els diferents grups de control de la quàdruple hèlix:

    • Administració Pública
    • Sector privat/clústers alimentaris
    • Universitats i centres de recerca
    • Societat civil/plataformes ciutadanes  


    La Carta Alimentària Metropolitana té com a objectius:

    • Donar a conèixer i ampliar més enllà de la ciutat de Barcelona els compromisos del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà.
    • Donar una dimensió metropolitana a les polítiques alimentàries i dotar-les de consistència al llarg del territori a través del marc de treball comú que representarà la Carta.
    • Establir una sèrie de compromisos i projectes per tal d'augmentar els impactes positius del sistema alimentari metropolità i reduir-ne els negatius.
    Reflexions metropolitanes per a l'impuls de la mobilitat sostenible

    S'ha promogut amb el PEMB el projecte Reflexions metropolitanes per a l'impuls de la mobilitat sostenible, que implica una sèrie de sessions de:

    • Relació del vehicle privat i la regió metropolitana de Barcelona
    • Infraestructures urgents per a la millora del transport ferroviari
    • Coordinació i impuls del transport col·lectiu en superfície
    • Gestió del transport de mercaderies a la regió metropolitana de Barcelona
    Tots els documents, llista de priorització i guia de bones pràctiques de cadascuna de les sessions que es duran a terme dins del procés de les Reflexions metropolitanes serviran com a documentació prèvia per a la convocatòria de la I Comissió Estratègica d'Infraestructures del PEMB.

    Sessió realitzada al Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya